Història
49 anys del icònic monument del Vendrell
Un 12 d'octubre de 1976 es va inaugurar el monument “Al Quatre de Vuit”, obra de Josep Cañas, al Francàs.
La inauguració de la primera fase del monument
Cañas deia sovint: “Aquí ningú el taparà!”, con recorda qui va ser el seu tutor, Joan Jané. Era a Coma-ruga, a la zona del Francàs. A l’entrada del Vendrell. En aquell punt s’havia pensat fer una àrea de descans per als viatgers de la N-340 amb taules, bancs, arbres, una font...
Un 12 d’octubre de 1976 es va inaugurar el monument 'Al Quatre de Vuit', obra de Josep Cañas.
Però amb el temps el pont sota la via del tren li va treure visibilitat i va quedar molt amagat. L’any 1995 el monument es va traslladar a l’entrada del Vendrell. A la nova i actual ubicació es va inaugurar un 22 de juliol.
La història
La inauguració del monument
Va ser un 8 de juny de 1969 que es va inaugurar la primera fase del monument dedicat als castellers. Era la base de l’escultura, que representava un quatre de vuit, amb la pinya i mig cos del primer pis. Però l’obra es va completar set anys després de molts entrebancs politics
Cañas s’identificava profundament amb el món casteller, del qual ell mateix en va formar part com a afeccionat i observador apassionat. El monument al Quatre de Vuit del Vendrell és una icona visual que traspassa l’àmbit local per esdevenir un símbol nacional, destaquen a Amics de Josep Cañas. “En temps difícils per a l’expressió nacional (com el franquisme), Cañas va saber mantenir viva la identitat catalana a través de la pedra”.
Pau Casals, l'UNESCO...
En la història de l’obra participa Pau Casals, la Unesco... i això que l'artista, en un arravatament, va amenaçar amb desmuntar el fet i tirar les pedres per la muntanya.
El monument acabat.
La història comença el 1935. Cañas al seu taller de Barcelona tenia una obra en guix de set metres que representava un castell. Aquest any l’escultor va coincidir amb Pau Casals a Gran Bretanya.
L’escultor havia guanyat una beca de la Generalitat per a anar al British Museum i Casals realitzava una gira. Canyes va explicar al músic aquesta obra i Casals li va animar a tirar endavant i que podrien col·laborar.
Les colles castelleres amb la primeres peces de l'obra
Però la Guerra Civil va frenar tot projecte. Casals no va tornar a Catalunya, però va enviar una carta a Canyes agraint-li aquest homenatge casteller. Els castells i la colla Nens del Vendrell eren una de les passions de Casals.
L'escultot es va dedicar després de la Guerra a crear el Pilar de cinc a Vilafranca i del Monument a la sardana a Montjuïc. El constructor Frijola va conèixer el projecte del monument als castellers i el va transmetre a membres d’Amics de la Unesco, en el qual hi havia opositors al règim de Franco com Gasulla, Casanovas o Heribert Barrera. El monument als castellers de Cañas havia de ser tot un símbol.
L’escultor va ser cridat per l'alcaldia del Vendrell perquè el governador de Tarragona volia impulsar un record als castellers i finançaria part de l’acció.
Amics de la Unesco va pagar una altra part i l'artista va realitzar 25 reproduccions en bronze que es van subhastar. L’obra anava a ser la unió «en la qual s’ajunten idearis diferents en un somni de convivència».
On acaba el terme
Amb pedres d’Ulldecona el monument als casfellers de Josep Cañas començava a aixecar-se. L’artista va assenyalar que aniria allí on acaba el terme del Vendrell. En 1969 la la pinya i mig cos dels primers castellers van quedar muntats.
Els castellers es van implicar des del primer moment amb l'obra
Per a la inauguració d’aquesta primera part en la tribuna Gasulla, representant de la Unesco, va fer un parlament en català, dels primers en públic i al costat del governador, el president de la Diputació i alcaldes. Gasulla va parlar de drets humans i llibertats.
Però l’obra va sofrir una aturada que va indignar a l’escultor. Entre altres contrarietats es va clausurar el local de Amics de la Unesco.
Llençar les pedres
Cañas i els seus amics, el doctor Sarró i l’historiador Ràfols, van visitar al governador civil de Barcelona, Garigano Goñi, per a aixecar la clausura. No es va aconseguir. L’escultor temia no poder acabar el monument. «El cor se li encongia. La voluntat flaquejava en cridar a portes que no responien», recordava Joan Jané.
Resignat, Cañas va amenaçar amb carregar camions i llançar les pedres esculpides per la muntanya del Ordal. L’amenaça va alertar a a colla Nens del Vendrell que es va oferir a col·locar les peces que faltaven per a completar l’obra.
Al juny de 1976 el monument va poder coronar-se. Els amics del Vendrell havien impulsat una inauguració. Al Vendrell molts recorden la forta repressió dels grisos. Fins i tot l’alcalde Recasens va dimitir. Arribava el moment de la inauguració però el governador va dir que no podia acudir. Tampoc hi havia alcalde.
'Ja em puc morir'
Van ser els castellers i el poble els qui van tallar la cinta. Quan Canyes va veure al capdamunt el enxaneta de pedra es va emocionar. Entre llàgrimes va exclamar: Ara ja em puc morir.
La inauguració va ser un esdeveniment destacat per a la ciutat, amb la participació de totes les colles castelleres existents en aquella època: els Castellers de Barcelona (fou la primera actuació que feia aquesta colla), els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de l’Arboç i els Nens del Vendrell. Cada colla va realitzar un pilar en aquest acte simbòlic.
Lo más leído
Lo último