'Hem d'aconseguir que l'interès pel teatre sigui amb 'T' majúscula'

Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939) és actor i director de teatre, format a la Comédie Française, el Nacional de França. Considerat un dels grans homes del teatre català del segle XX, el 1982 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Aquest dissabte a les 22 h arriba a la sala del Centre Cultural Infant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, on interpretarà i dirigirà l’obra ‘Ser-ho o no’, una comèdia reflexiva del francès Jean-Claude Grumberg.

- ‘Ser-ho o no’ parteix amb dos veïns que no es coneixen i es troben a l’escala de l’edifici.

- Només s’havien vist per l’escala sense dir-se res. Aleshores un es presenta i li diu a l’altre que ha vist a internet que és jueu. A partir d’aquí comença un diàleg ple d’ironia, a prop de l’absurd, que no és un joc intel·lectual, sinó carnal.

- Quin és el rerefons de l’obra?

- Té un missatge de denúncia a través de la comèdia. Fa riure molt, però també convida a la reflexió. Tracta temes eterns de la condició humana en clau de comèdia, però al final hi ha un canvi d’estil.

- Quins aspectes tracta?

- El debat sobre la tolerància, el dret a la llibertat individual, de poder pensar diferent d’un altre. Aquests temes es plantegen de manera brillant, amb l’humor increïble de Jean-Claude Grumberg.

- Parli’m d’aquest autor francès.

- És molt conegut. Ha fet 35 obres fàcilment i ha rebut molts reconeixements com el premi ‘Molières’, que ha guanyat en diverses ocasions. També va fer el guió de la pel·lícula Le Dernier Métro de Truffaut. Isempre menciona de reüll el tema jueu a les seves obres.

- Per què aposta per aquest text?

- Perquè m’ha enamorat. El considero brillant, intel·ligent i es troba en un moment que és vigent. Sembla que la societat és cada vegada més intolerant; ho podem veure amb els refugiats, els atemptats a París, etc. A més, l’obra no només tracta el racisme i la política, sinó també de la intolerància religiosa.

- Es pot definir com teatre polític en clau de comèdia?

- És difícil ficar-lo dintre d’uns arquetips de militància. És un teatre que obre portes a partir de la reflexió. És un al·legat contra la incultura i els estereotips sobre determinada gent o nacionalitats.

- Vostè es va formar a la Comédie Française. Es deu trobar a gust amb el text.

- A mi m’és més fàcil interpretar un text que m’interpel·la, que conec i ser llegir entre línies com aquest, que un estranger. A més, tinc la sort de conèixer l’autor i, durant els assajos, li he pogut trucar per preguntar alguns detalls.

- Damunt de l’escenari l’acompanya Arnau Puig.

- El vaig conèixer perquè ell donava la rèplica a un company que estava fent una audició per El juego del amor y del azar de De Marivaux al Nacional fa un parell d’anys. Vaig remarcar que ho havia fet molt bé i el vaig tenir en compte per aquesta obra.

- Quanta gent hi participa?

- Amb el regidor, el cap tècnic i l’encarregat d’il·luminació, som cinc que anem de gira per Catalunya fins al juny i la resta de l’Estat a partir del setembre. Per sort, estem ben avinguts i tenim il·lusió.

- Tot i la seva experiència, veig que manté la motivació.

- El teatre és un plaer. Cada nit tens una cita amb els espectadors i de moment tenim la sort que la gent respon bé i les sales s’omplen. Aquest compromís fa que sigui un mitjà meravellós per comunicar-se amb els altres.

- Quines diferències remarca entre el teatre francès i el català?

- Nosaltres vam patir 40 anys de dictadura, en què no hi havia teatre. Això costa de recuperar. No podem dir que estem al mateix nivell, tot i que hem fet passos de gegant. Hem d’aconseguir que l’interès pel teatre sigui amb ‘T’ majúscula i no només de distracció.