Gemma Lienas: «Tendim a oblidar que la gent gran també té sexualitat»

La Carmina Lienas té vuitanta-set anys i el mateix caràcter de sempre: fort i independent. Sempre ha estat lliure, durant la seva joventut, en la Barcelona de la postguerra i en la seva vellesa, quan veu la mort de prop i sap que ja no pot escapar. Conscient d'això, es decideix a explicar a les seves estimades nebodes una història que podria ser treta de la millor novel·la d'espies. Un quadre perdut, l'amor de la seva vida i alguns nazis amagats a la península són alguns dels elements centrals de La vida privada de Carmina Massot, de la Gemma Lienas (Univers Llibres. Grup Enciclopèdia). Tot i tenir el mateix cognom que la seva protagonista, la Gemma nega cap mena de relació amb aquesta dona que, en tot moment, decidirà la seva vida. Gemma Lienas és una escriptora i conferenciant feminista que toca pràcticament tots els gèneres destacant en narrativa per a adults i per als més joves. 

Quan veiem una persona, una dona gran, som conscients que potser ha tingut uns vida apassionant?
Crec que, en general, quan veiem una persona anciana, se’ns fa difícil imaginar-la com una persona jove. Però estic segura que hi ha moltes 'Carmines'. Naturalment, jo li he inventat a la Carmina un passat una mica més novel·lesc del que seria freqüent i, no obstant això, estic convençuda que gairebé tothom -gosaria dir tothom- té parts de la vida que podrien traduir-se en un relat emocionant, perquè tothom ha viscut situacions difícils, sorprenents o inesperades.

Vostè, com la Carmina, té clar com no vol morir?
Enfrontar-me a la mort de la Carmina em va obligar, d’una banda, a llegir molts llibres sobre la mort, sobretot llibres escrits per especialistes en cures pal·liatives. D’altra banda, també em va obligar a plantejar-me com m’agradaria  morir: què m’agradaria explicar, què m’agradaria tancar, com voldria donar les gràcies… i, sobretot, com no voldria morir, és clar. I no ho volia explicar d’una manera dramàtica ni pessimista, sinó positiva. Volia que fos un cant a la vida.

 

«Fins i tot en èpoques difícils, amb lleis adverses sobretot per a la llibertat de les dones, n’hi ha hagut capaces de fet prevaldre el seu criteri»

Hi ha una frase que diu que morir a Occident sembla més una possibilitat que no pas una realitat. Neguem la mort?
De fa anys, a Occident, la mort s’ha convertit en un tabú. Ens fa por haver de fer front a la mort, ens fa por pensar que la medicina no ho pot tot. Per això tenia ganes de parlar-ne.

És fàcil morir-se, com li diuen a ella?
Per la meva experiència veient morir gent, però, sobretot, per la quantitat de llibres que he llegit sobre el tema, la mort éun procés natural, que té unes pautes comunes en tothom.

 

«Ens fa por haver de fer front a la mort. Ens fa por pensar que la medicina no ho pot tot»

Per què ha triat aquest quadre d'Otto Dix?
La pintura que he triat d’Otto Dix és un quadre que m’agrada tant per la tècnica pictòrica com pel tema (la desfeta d’uns soldats quan tornen de la guerra), però a més m’interessava per la pròpia història del quadre, que no puc explicar perquè faria un spoiler.

 

 

Quants nazis hi havia a l'Espanya franquista?, eren tolerats per la societat?
No en tinc ni idea, encara que suposo que uns quants. I no és que fossin tolerats per la societat. Ho eren pel règim franquista, que els va ajudar.

Tracta la sexualitat femenina i no casa gaire amb la imatge que es pot tenir d'una dona soltera a les acaballes de la seva vida. Entre quants clixés ens movem?
La gent gran també té sexualitat, naturalment, encara que tendim a oblidar-ho. Però la sexualitat ens acompanya fins al final dels nostres dies, tot i que, amb canvis, perquè no és el mateix tenir 20 anys que tenir-ne 80, tenir parella o no tenir-ne.

 

«Estic convençuda que gairebé tothom té parts de la vida que podrien traduir-se en un relat emocionant»

No és paradoxal que ara Bèlgica no vulgui extradir ciutadans quan abans ho va fer Espanya?
No m’ho sembla. Més aviat penso que potser diuen: vosaltres no vau voler; ara no volem nosaltres.

Què volia reflectir amb 'La vida privada de Carmina Massot'?
Volia posar de manifest que, fins i tot en èpoques difícils, amb lleis adverses sobretot per a la llibertat de les dones, n’hi ha hagut capaces de fet prevaldre el seu criteri i la seva voluntat d’ordenar la vida en funció dels seus desitjos, les seves creences i les seves idees.