L’Estat crearà una franja de protecció de tot el litoral del Delta de l’Ebre

Crear una franja litoral de domini públic com a línia de defensa del Delta davant els temporals i l’avenç del mar; dissenyar un protocol de gestió dels sediments perquè arriben de forma efectiva des dels embassaments fins a la desembocadura; i dur a terme quatre aportacions de sorra des de punts d’acumulació cap a les zones de regressió com Buda, el Trabucador o la Marquesa; són algunes de les propostes del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre que ultima el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que va donar a conèixer aquest dimecres el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, a la Generalitat i els representants del territori en una reunió telemàtica.

El document, en el qual treballen conjuntament la Direcció General de l’Aigua i la Direcció General de la Costa i la Mar del Ministeri, es preveu que estigui acabat a final d’aquest any. El seu objectiu, segons remarquen des de l’administració estatal, és «garantir la permanència i sostenibilitat del Delta en el temps», per al que és necessari «assegurar la integritat i adequada conservació del litoral, la seva recuperació ambiental i tenir en compte les previsions per a fer front a l’efecte de la pujada del nivell mitjà del mar pel canvi climàtic».

Així, s’analitzen els problemes globals que afronta el Delta, com la falta d’aportacions suficients de sediments o la inundació de la plataforma deltaica, així com l’estat ambiental de les llacunes, o la degradació ecològica de les badies i les pressions que suporten.

La dràstica disminució dels sediments que arriben al Delta en les últimes dècades és una de les principals causes de la regressió que pateix.

Trànsit de sedimentari

En aquest àmbit, el pla recull les conclusions de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX). D’acord amb aquest informe, s’estima que de no existir els embassaments de Mequinensa i Riba-roja, la taxa de transport de sediments al curs baix de l’Ebre hauria estat de 7,2 hm³/anuals en el període 1967-1982, valor que hauria descendit des de 1986 fins a l’actualitat a 4,58 hm³. La realitat, però, és que actualment el que arriba són 0,33 hm3/any, sense comptar les aportacions procedents de barrancs i conques del tram final del riu.

El Ministeri preveu licitar «en els propers mesos» més de 2,5 milions d’euros «en la millora del coneixement, que permeti avançar en el trànsit sedimentari».

Cartografia del tram final del riu

«En breu» es farà una nova barimetria del pantà de Mequinensa i la caracterització dels sediments d’aquest embassament i del de Riba-roja,per un import de 900.000 euros. Igualment, el Ministeri ha encarregat ja la cartografia d’alta precisió del riu Ebre des de Flix fins a la desembocadura i dels embassaments de Guiamets, Margalef i Siurana, per estudiar també els seus sediments acumulats, amb una inversió de 500.000 euros.

Observatori hidrològic

Per la seva banda, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha tret ja a licitació un projecte l’anivellament d’alta precisió de la xarxa de mesura de la subsidència (enfonsament) del Delta.

Tot plegat, segons el Ministeri per la Transició Ecològica, és necessari per poder realitzar una modelització hidrodinàmica del transport de sediments que permeti dissenyar un protocol de gestió dels sediments en la zona.

A més, s’impulsarà la creació de l’Observatori Hidrològic del Delta de l’Ebre, que recollirà en un portal web totes les estacions de mesura que hi ha a la zona, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà tenir monitoritzat el Delta i impulsar la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre (RIADE), implantada però sense un ús clar des de ja fa uns anys.

Defensa de la línia de costa

Segons es detalla al futur Pla, el litoral del Delta és especialment sensible «als processos erosius que pateix tota la costa espanyola», «agreujats en aquest cas per la disminució de l’aportació sedimentària per la regulació de l’Ebre, la subsidència ( que des del Ministeri es calcula en un valor mitjà de 3 mm/any), la pujada del nivell de la mar i la major freqüència i intensitat de temporals extraordinaris per efecte del canvi climàtic.

En aquest sentit, i en línia amb els plans d’adaptació de la costa al canvi climàtic que el Ministeri està redactant per a diferents trams de costa, s’estan duent a terme els treballs previs per a revisar la delimitació del domini públic marítim terrestre al Delta. Segons afirmen, es tracta d’una «qüestió prioritària per a millorar la seva gestió, així com per a la generació d’una franja de defensa del territori, que permeti el lliure moviment de la costa».

‘‘Transvasaments’ de sorra

També per pal·liar el dèficit sedimentari que pateix el Delta, es proposa la realització de quatre ‘transvasaments’ d’arena, des dels punts on s’acumula fins als que estan ja patint més per la regressió i els temporals. Així, es preveuen des de la punta del Fangar fins a les platges de la Marquesa i la Bassa de l’Arena, al terme de Deltebre; des del apunta del Fangar al Cap de Tortosa; des de la platja d’Eucaliptus cap a l’Illa de Buda i el Cap de Tortosa;i per últim, de la Punta de la Banya a la barra del Trabucador.

Segons Hugo Morán, en definitiva el Pla proposa donar estabilitat al Delta, tenint en consideració les previsions d’elevació del nivell de la mar. Referent a això es recomana com a principal mesura d’adaptació en la costa exterior, el manteniment d’una platja emergida ampla al llarg de la línia de costa, «generant l’espai d’acomodació necessari perquè, al llarg de la costa, hi hagi l’espai suficient perquè la platja s’adapti de manera natural a les condicions futures».