El Govern destinarà 75 M€ fins el 2030 per a crear franges de protecció de pobles i urbanitzacions

La Generalitat es marca la gestió forestal i la lluita contra els incendis com a prioritats, en un context de canvi climàtic «innegable» i amb un 65 per cent de la superfície del país de massa boscosa. Així ho ha assegurat aquest dimecres el president Salvador Illa, en una reunió al Palau de la Generalitat amb els alcaldes dels pobles ebrencs afectats per l’incendi de Paüls, ara fa dos mesos.

Entre les principals mesures que es tiraran endavant, Illa ha anunciat una dotació de 75 milions d’euros entre 2026 i 2030 en ajudes a ens locals per executar franges exteriors de protecció antiincendis en urbanitzacions i nuclis de població.

En la trobada, en la que també han pres part els consellers de Presidència, Albert Dalmau, i Interior, Núria Parlon, Illa ha recordat que deixem enrere un estiu complicat tant a nivell català com espanyol i europeu, «amb prop d’un milió d’hectàrees cremades».

En aquest context, la Generalitat incrementarà la dotació en els propers cinc anys (passant dels actuals 1,5 milions a 15 milions anuals) dels ajuts que convoca anualment la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi per a l’execució i el manteniment de la franja exterior de protecció al voltant de les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions.

Segons dades de la Generalitat, després de més de vint anys de l’entrada en vigor de la llei de 2003 -que regula les mesures de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions-, encara s’han d’executar prop del 50% de les franges que es requeririen a tot el territori català, cosa que suposa unes 15.000 hectàrees.

La llei del 2003 especifica també l’obligació -inicialment als veïns, encara que recau subsidiàriament en els municipis- de garantir una franja exterior de protecció antiincendis d’almenys 25 metres d’ample, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida.

En paral·lel, Illa també ha anunciat una línia d’ajudes sense concurrència competitiva dotada de 2 milions d’euros, destinada a tots els ens locals que no disposen de mapes de delimitació de les franges o de plans de prevenció d’incendis, perquè puguin afrontar les despeses de la redacció d’aquests documents abans de la propera campanya forestal.

En concret, segons dades del Govern, el Pla Infocat estableix que 758 municipis catalans estan exposats a un risc alt d’incendi forestal, dels quals només 414 disposen del pla de prevenció, davant la falta de recursos tècnics i materials dels ajuntaments, malgrat que una llei de 1988 obliga les entitats locals en zones d’alt risc a elaborar-los. Així, des de l’executiu també s’ofereix suport tècnic per tal de redactar aquests plans.

En la seva intervenció a l’inici de la trobada amb els cinc alcaldes del Baix Ebre, Salvador Illa també ha posat de relleu la tasca referent dels equips d’emergències catalans, i ha apel·lat a la col·laboració institucional, "deixant de banda retrets", i a un canvi de mentalitat per fer front a la nova realitat que imposa el canvi climàtic.

Alcaldes: "cal passar de les bones paraules als fets"

A la trobada hi han estat presents l’alcalde de Paüls, Enric Adell; el de Xerta, Roger Aviñó; l’alcaldessa d’Aldover, Rosalia Pegueroles; el de Tivenys, Eladi Galbe, i Alfara de Carles, Jordi Forné, així com la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.

Enric Adell explica al Diari que s’han plantejat més mesures generals per a Catalunya que no pas concretes per als pobles afectats del Baix Ebre. «Ara cal passar de les bones paraules als fets».

En aquest sentit, els alcaldes han recordat al president de la Generalitat la urgència d’aportar ajuts als pagesos i ramaders afectats pel foc. «Per a fer una bona gestió forestal és important que el terreny estigue treballat, i si ara no ajudem els pagesos que han perdut les collites, hi haurà encara més abandonaments, fet que complicarà la situació», afirma Adell.

Una altra de les peticions dels alcaldes ha estat la necessitat de gestionar el més aviat possible la zona cremada, talant els arbres afectats per les flames. Una situació que afecta especialment poblacions com Xerta.

Els alcaldes insisteixen a la Generalitat que cal un canvi de paradigma en la gestió dels boscos, amb un suport important al sector primari, “que és qui garanteix que els terrenys estiguen nets i es pugui frenar l’avenç de les flames”.