Incendi de Paüls
"Si no actuem, el proper incendi al Baix Ebre no serà de 3.000 hectàrees sinó de 8.000"
Xerta acull una jornada per reflexionar sobre l'incendi de Paüls amb la participació de professionals de diversos àmbits, incloent emergències, gestió forestal i representants del sector agrari

L'incendi de Paüls observat des del Coll de Som.
El migdia del passat 7 de juliol s’iniciava l’incendi de Paüls que acabaria cremant més de 3.000 hectàrees. El foc, que també acabaria afectant els municipis d’Aldover, Xerta, Alfara de Carles i Tivenys, es va propagar amb molta rapidesa durant la matinada del 8 juliol, empès pel vent de mestral. La virulència de les flames va acabar impactant a nuclis de població, havent-se de requerir el confinament de diverses poblacions del Baix Ebre i de la Terra Alta. Tres mesos després, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ha organitzat aquest dijous la III Jornada Climent Ferré, a Xerta, per abordar l’incendi de Paüls, amb l’objectiu de reflexionar sobre els aprenentatges i reptes que plantegen els grans incendis forestals en el context actual.
L’acte, en record del tècnic forestal Climent Ferré, ha comptat amb la participació de professionals de diversos àmbits, incloent emergències, gestió forestal i representants del sector agrari, i culmina aquest migdia amb una visita a camp per analitzar sobre el terreny les afectacions i estratègies de gestió postincendi.
El tècnic forestal del COPATE, Guillem Argelich, ha destacat que “la complexitat dels grans incendis exigeix una mirada transversal, que inclogui la prevenció, la planificació territorial i la implicació de tots els agents locals. Aquesta jornada vol ser un espai per construir respostes compartides.”
Ebre
Pla de Barris: Amposta presenta la proposta per renovar la part antiga i la façana fluvial
Maribel Millan López
Per a Argelich, el foc de Paüls és símptoma d'una malaltia, que és "que tenim una matriu agroforestal i uns espais agrícoles que s’estan perdent i carregant de manera excesiva. Així que tard o d'hora aquest incendi forestal havia de passar". Argelich ha recordat que fa 30 ja va haver un incendi en aquest espai, que llavors va cremar 500 hectàrees. Ara ha devastat més de 3.000. "A causa de l'abandonament de terres, el sector forestal està patint i si no canvia res hi haurà més grans incendis forestals i el proper ja no serà de 3.000 sinó de 8.000 hectàrees. Per això cal establir les bases per revertir la situació, però ho hem de fer tenint una anàlisi compartida".
Argelich també ha explicat com l'escenari hagués pogut ser molt pitjor si el foc hagués arribat fins el Coll de Som, entre Tivenys i Benifallet, cosa que hagués pogut multiplicar l'efecte devastador de l'incendi, però per "sort" va creuar l'Ebre per un punt menys conflictiu. Aquest escenari ja estava previst i per aquest motiu el tècnic també ha posat en valor els treballs efectuats allí en matèria de prevenció d'incendis des del 2014, per un valor de 200.000 euros.
El president del COPATE, Ivan Garcia, ha remarcat la importància de la jornada celebrada aquest dijous a Xerta com "una oportunitat per posar en comú coneixement tècnic, experiències i propostes que ens permetin avançar cap a una gestió més resilient del territori davant els incendis forestals. El cas de Paüls ens interpel·la com a institució i com a societat.”
L'alcalde de Xerta, Roger Avinyó, ha agraït que la jornada s'haja celebrat al municipi, "reconeixent el patiment del poble" aquells dies. Xerta va ser el municipi amb major nombre d'hectàrees cremades. "És important reflexionar de com va evolucionar el foc, quines coses es van fer bé i quines no per millorar la gestió forestal i la resposta a aquesta amenaça, els incendis forestals, que cada cop seran més freqüents". Avinyó també ha remarcat que cal millorar el flux d'informació actualitzada amb la població i les mesures d'autoprotecció.
Dificultats per actuar dins del Parc Natural
D'altra banda, des dels ajuntaments es reclama una simplificació en la burocràcia per accedir i actuar a les finques que ja es troben a l’interior del Parc Natural dels Ports. Els consistoris necessiten d’autoritzacions i permisos que sovint no faciliten la tasca per portar a terme una gestió forestal més eficient. A més, es tracta de municipis petits. Així mateix ho ha reclamat l’alcalde de Roquetes i president del COPATE, Ivan Garcia. “La burocràcia és una problemàtica real. Els ajuntaments ens trobem amb moltes dificultats per actuar, i no pot ser que tinguem tantes traves per portar a terme les tasques”, valora.