Per què el Montsià i el Baix Ebre pateixen recurrents episodis de pluges torrencials?

2018, 2021, 2023 i 2025. En set anys, el sud de les Terres de l’Ebre ha patit en quatre ocasions aiguats devastadors, en especial la zona al voltant de la serra del Montsià, a Alcanar, la Ràpita o Ulldecona, però també de la de serra de Godall o els Ports. Al llevant de la Península Ibèrica s’han produït històricament tempestes i pluges torrencials, però el que abans tardava dècades en repetir-se, ara cada vegada succeeix més sovint. La pregunta que es fa des del territori és si hi ha algun motiu que expliqui la recurrència de fenòmens extrems en aquesta mateixa zona i en tan poc temps.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunten a una diversitat de factors combinats, com l’orografia del terreny, amb la presència de serralades molt pròximes al litoral i paral·leles com són les del Montsià i Godall; l’augment de la temperatura de l’aigua a la mar Mediterrània, i un increment d’episodis d’intensitat de pluja, degut probablement a l’escalfament global.

Aquest tipus de serres properes a la costa actuen com a palanca per als vents humits que van del mar cap a terra, fet que propicia que es puguin donar tempestes estacionàries, és a dir, que es queden en un mateix lloc per un període prolongat de temps. Així va succeir a la zona d’Alcanar l’any 2021 o a la de Godall la setmana passada. I les zones planes del voltant (la plana de la Galera, la foia d’Ulldecona) encara ho afavoreixen més.

«Aquestes serres litorals ajuden a l’ascens de l’aire càlid i humit del Mediterrani i les planes del voltant eviten interferències, que podrien trencar aquesta convergència», explica al Diari Toni Barrera, tècnic del Meteocat.

Tot plegat, tenint en compte també l’increment de la temperatura de l’aigua del mar, que aquest estiu ha arribat a uns màxims vora els 29 graus a la costa ebrenca. Això suposa més vapor i per tant, més energia disponible en tot el sistema, és a dir, més combustible per a les tempestes, segons detalla Barrera.

Així, en els darrers anys s’han incrementat les situacions inestables que afavoreixen els episodis d’intensitat de pluja, amb risc d’inundacions. Un fet que es deuria als efectes del canvi climàtic, segons apunten els experts.

El geòleg ebrenc Álvaro Arasa ha estudiat l’evolució de les pluges a la franja litoral de les Terres de l’Ebre. Segons detalla, des del 2018 fins al 2024 es disposa de 80 registres de pluges màximes en 24 hores, dels quals 40 casos són inferiors a 100 mm (50%); 22 (27%) casos entre 100-150 mm/24h; 14 (17,5%) casos entre150-200 mm/24h, 2 (2.5%) casos entre 200-250 mm/24h; 1 (1,25%) casos entre 250-300 mm/24h.

«Les pluges màximes acostumen a respondre al model de llevantada, després de l’estiu. Amb el Mediterrani prou calent, els vents carregats d’humitat i condicionats pels relleus litorals, afavoreixen l’ascens de les masses d’aire humit, desenvolupant-se cumulonimbus que descarregaran quantitats importants d’aigua», explica. Les conques hidrogràfiques litorals recullen tota l’aigua de pluja «i ens evidencien el quant o la quantitat d’aigua que haurà d’infiltrar i drenar». Al Montsià, conques de 5 - 10 quilòmetres quadrats tindran respostes ràpides de les avingudes. Les conques del Port i en general de la Prelitoral, amb superfícies de més de 25 km2, respondran més tard a les pluges màximes, detalla.