Els alcaldes del Montsià demanen a l'Estat que declari la zona catastròfica

Declarar l’àrea afectada greument per una emergència de protecció civil (antiga zona catastròfica); més diligència en la concessió dels ajuts i trobar solucions estructurals per als danys recurrents que pateixen els municipis a camins, carreteres i infraestructures. Són les principals peticions que li han fet els alcaldes afectats pels aiguats de la setmana passada al delegat del govern de l’Estat a Catalunya, Carlos Prieto, en una reunió aquest dilluns al Consell Comarcal del Montsià.

Entre les vies afectades regularment per inundacions hi ha l’autopista AP-7 i la carretera N-340, amb el caos que va suposar el seu tall el passat diumenge, fet que va obligar a refugiar en pavellons a centenars de conductors que van quedar atrapats. Segons ha detallat Prieto, ja s’ha encarregat un estudi a la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports, per trobar solucions en els punts més sensibles, entre el terme de Freginals i Ulldecona en el cas de l’AP-7 i d’Amposta o Alcanar pel que fa a l’N-340. 

Segons Prieto, hi ha algunes actuacions que s’han fet i que han estat efectives per al drenatge de l’aigua (com ara una bassa de laminació voral de l’AP7 a Ulldecona), però cal continuar avançant en aquesta línia.

Un dels problemes que manifesten els municipis són els danys constants en la xarxa de carreteres secundàries i camins rurals; i les dificultats per assumir els costos. De fet, en la trobada amb els alcaldes, l’administració central ha donat compte de més de 2 milions d’euros en subvencions pels danys de la dana del 2024, centrats bàsicament en camins i que cobreixen només el 50 per cent dels costos. Així, des de la delegació es fa una crida a la resta d’administracions, com la Generalitat o la Diputació de Tarragona, a complementar els ajuts.

Pel que fa a la declaració de zona catastròfica (la petició ja s’ha aprovat per exemple al ple d’Alcanar o de Freginals), el delegat del Govern remarca que s’hi està treballant, juntament amb d’altres comunitats autònomes afectades per la borrasca Alice com ara les Balears o la Comunitat Valenciana.

«El canvi climàtic és una realitat i ens hi hem d’adaptar. No podem estar sempre arranjant camins, per exemple: hem de trobar solucions estructurals per fer les infraestructures més resilients. Ens trobem davant d’un canvi de paradigma i totes les administracions hem col·laborar per fer-hi front», afirma Prieto. Per la seua banda, el president del Consell Comarcal del Montsià, Sergi Guimerà, també ha insistit que aquests episodis de temps violent han vingut per a quedar-se. «Per això cal treballar tots plegats i trobar solucions a llarg termini».

Col·laboració de les confederacions hidrogràfiques 

Pel que fa a la millora de les canalitzacions de barrancs, Prieto ha explicat que hi està treballant la Generalitat i que des de l’Estat es col·laborarà a través de les confederacions hidrogràfiques de l’Ebre (CHE) i del Xúquer.

A preguntes del Diari, des de la CHE expliquen que compten també amb un Pla General de Gestió del Risc d’Inundació, amb la participació de la resta d’administracions implicades,  que s’actualitza cada sis anys des de 2016. Inclou el que es diuen les ARPSI o Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació i els seus corresponents mapes de risc i perillositat. A la demarcació de Tarragona n’hi ha una vintena, entre les quals hi ha algunes de les afectades el passat dia 12.

En tot cas es tracta de barrancs o llits efímers que, si bé habitualment estan secs, i aparentment no presenten un perill, davant pluges intenses de més 70 litres i fins de més de 100 litres per metre quadrat en poques hores, recuperen en molt poc temps els seus cabals característics de crescuda i provoquen inundacions sobtades molt perilloses.

Aquests episodis torrencials i violents, en els quals no hi ha temps de reacció, que es barregen també amb la pròpia inundació pluvial, s’estan produint amb una major recurrència, "la qual cosa ens fa reflexionar respecte a la necessitat de donar-los un tractament diferenciat respecte al que es considera una inundació fluvial 'tradicional', les produïdes pels grans rius, en la qual existeix un cert temps de resposta", expliquen des de la CHE.