L'Arxiu Comarcal del Baix Ebre: 40 anys d'institució, 8 segles de plena història

La celebració dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, iniciada el 2023 amb un acte institucional i un vídeo promocional, es clou ara amb la publicació d’un llibre que recull la trajectòria de la institució. El volum, amb contingut a càrrec del director de l’Arxiu Albert Curto, que ha estat al capdavant de la institució durant 37 anys i és a punt de jubilar-se, pretén condensar quatre dècades d’història i deixar constància d’un llegat per al futur.

El llibre mostra com l’Arxiu ha evolucionat des de la seua fundació el 1983, amb la signatura del conseller de Cultura Max Cahner, fins a l’actualitat. En els primers anys, l’activitat es mantenia fidel a la tradició arxivística de segles, amb processos manuals i sense tecnologia digital. A partir dels anys noranta, l’entrada d’internet i els nous recursos van marcar un canvi profund en la gestió documental.

L’arxiu primer es va ubicar a l’església de Sant Domènec, juntament amb el Museu de Tortosa, d’una forma força precària i des de 1997 ocupa l’edifici renaixentista del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, dins el complex dels Reials Col·legis renaixentistes de Tortosa.

Tot i que el llibre se centra en els 40 anys de l’Arxiu Comarcal com a institució, també fa referència a la llarga tradició arxivística de la ciutat. I és que Tortosa va capitalitzar des del segle XIV l’activitat arxivística de les Terres de l’Ebre, per això en un inici era Arxiu de les Terres de l’Ebre, fins que no van aparèixer els de les altres comarques, del Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Ja al segle XIII Tortosa disposava d’un arxiu de primer nivell, amb exemples com l’armari-arxiu de l’església de Sant Domènec, del segle XVI. També es documenta el jurament dels arxivers (que es recrea durant la Festa del Renaixement), tradició que apareix al segle XVI, i es destaca la importància del fons de protocols notarials, amb peces que daten del segle XIV.

Actualment l’arxiu conserva més de 4 km de documents, amb peces clau com la carta de poblament del segle XII i el Llibre de les Costums de Tortosa, del segle XIII, el primer text jurídic escrit en català.

Un dels aspectes més reforçats en aquestes quatre dècades ha estat la difusió i la visibilització social de l’Arxiu. Entre les activitats vinculades destaquen la publicació de la revista Recerca (20 números), la col·lecció de llibres Finestres al passat (10 números), tallers didàctics per on han passat més de 2.000 alumnes de batxillerat, i més de 50 exposicions de creació pròpia sobre temes com el pont de barques, la guerra del francès o els gremis. L’Arxiu actualment custodia 130 fons documentals.

El llibre ara publicat i dissenyat per Vèrtex Comunicació no es limita a enumerar activitats, sinó que intercala reflexions i ofereix un format visual amb il·lustracions de l’edifici de l’Arxiu. Es tracta d’una obra que vol ser alhora memòria i llegat, testimoniant la trajectòria d’una institució que ha crescut en paral·lel a la societat. «El llibre resulta una mena de memòria. Però es va voler primar dos coses, que fos visual i que s’evités fer una enumeració de les activitats realitzades. Així, s’hi intercalen reflexions. És una manera de deixar una informació i un llegat», explica l’historiador i director de l’Arxiu Albert Curto, qui ha sigut responsable del contingut del llibre.

Durant l’acte de presentació de la publicació, el Subdirector General d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, va posar en valor el paper històric de Tortosa com a capital arxivística de les Terres de l’Ebre i va remarcar que «tan important com conservar els documents és difondre’ls, perquè la visibilitat és el pulmó d’un arxiu». També va assenyalar que la professió d’arxiver viu un moment de transformació amb l’arribada de la intel·ligència artificial, i que els 40 anys de trajectòria han creat uns fonaments sòlids per afrontar el futur.

Per la seua banda, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, va definir l’Arxiu com «un espai d’història, reflexió i identitat tortosina i ebrenca». L’alcalde va destacar la riquesa dels seus fons, amb més de 4 km de documentació i va agrair la dedicació d’Albert Curto durant tots aquests anys. Jordan va recordar que, davant els problemes d’espai actuals, s’està treballant amb el Departament de Cultura per ubicar l’arxiu en un nou espai a l’antic Balneari d’en Porcar, al barri de Remolins.