Arqueòlegs excaven el jaciment ibèric de l’Antic d’Amposta per delimitar-lo

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha iniciat una nova campanya al jaciment de l’Antic d’Amposta que durarà fins el 16 de setembre i que persegueix dos objectius: delimitar el perímetre de l’assentament i descobrir les fases constructives localitzades l’any 2022 al sector més elevat del turó. Les excavacions a l’Antic d’Amposta són possibles gràcies al conveni marc de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta.

Durant aquesta campanya, d’una banda, l’equip encapçalat per Samuel Sardà Seuma, professor del Departament d’Història i Història de l’Art, i Marc Prades Painous, investigador del programa de formació per a joves doctors Margarita Salas, té previst desbrossar a fons i delimitar totes les estructures que es veuen en superfície a la part central i baixa del jaciment (sector 3000). Sardà concreta que això els permetrà «obtenir una primera visió completa de tot l’assentament, actualitzar la planimetria i començar a intuir l’interès i el potencial arqueològic d’altres àrees del turó, que fins ara no han estat intervingudes, tot i que els treballs anteriors semblen indicar que es tracta d’un assentament esglaonat en vessant».

D’altra banda, tal i com explica el codirector de les excavacions, «treballarem en els sectors més elevats del turó (sectors 1000 i 2000), per analitzar l’estratigrafia documentada just al costat oest del barri de cases que es va localitzar l’any passat». Això permetrà conèixer en detall la seqüència i la successió de fases constructives d’aquest sector, al llarg del període comprès entre el s. VI aC i el s. II aC.

Però això no és tot, Samuel Sardà afegeix «aquests treballs faran possible efectuar anàlisis palinològics (estudi del pol·len i espores fòssils) i carpològics (estudi de les llavors) per a poder avançar en el coneixement de les activitats econòmiques que s’hi desenvoluparen i també del paleo-paisatge protohistòric». Fins ara, els arqueòlegs han pogut esbrinar que a la part més elevada del turó s’hi erigeix un conjunt de recintes annexos que, durant els segles III-II aC, van ser habitats per una comunitat que es dedicava a la pesca i a la metal·lúrgia del plom.

I és que els treballs al jaciment de l’Antic s’integren dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, Paleo-paisate, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre que té per objectiu no únicament l’excavació del jaciment, si no també la voluntat d’avançar en el coneixement general del poblament i del paleo-paisatge protohistòric de l’àrea més propera a l’antiga desembocadura de l’Ebre.

La regidora de Cultura i Memòria Històrica, Inés Martí, explica que «des de l’Ajuntament estem molt satisfets per la feina feta i els resultats aconseguits amb les excavacions realitzades fins ara i esperem poder seguir col·laborant per reivindicar el potencial arqueològic de la ciutat». La d’enguany és la quarta campanya anual de treballs arqueològics que es realitza en aquest jaciment.