Construeixen una tanca de 6 km per aïllar la granota toro al Delta

Tècnics i voluntaris del Parc Natural del delta de l’Ebre han treballat sense descans per aixecar una tanca de sis quilòmetres per aïllar la granota toro, perillosa espècie invasora que s’ha reproduït per primer cop a la península Ibèrica i que pot convertir-se en una nova amenaça per a la biodiversitat en aquesta zona protegida. En els treballs han col·laborat les empreses públiques Forestal Catalana i Acuamed, així com voluntaris locals de SEO BirdLife, i l’entitat esportiva Xino Xano, entre d’altres.

Un cop acotat el perímetre d’afectació, el següent pas és abocar aigua marina a la zona d’aiguamolls artificials (Filtres verds) que gestiona la societat estatal Acuamed, per tal d’intentar erradicar tots els exemplars. Així ho detalla al Diari el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, qui admet que per primer cop hi ha una possibilitat d’aturar l’expansió d’una espècie invasora al Delta. «La detecció s’ha fet en un estadi molt inicial i com es troba en una zona determinada i que es pot aïllar de la resta, tenim esperances de poder erradicar-la», comenta. I és que els filtres verds reben aigua a través de bombament i després de ‘netejar-la’ de forma natural, l’aboquen al mar. «Això ens dóna l’oportunitat d’aïllar aquests exemplars de granota i aplicar-hi aigua salada, que els hi és letal», explica el director del Parc.

Una actuació que hagués estat infructuosa si els exemplars de granota toro s’haguessin detectat a les llacunes naturals o la xarxa de reg, plenament interconnectades. O quan ja s’hagués començat a expandir pel territori, com ha succeït per exemple amb altres espècies invasores nocives presents al delta de l’Ebre, com és el cas del caragol poma o el cranc blau.

Cada dia es duen a terme mostrejos per comprovar que les granotes i els capgrossos no s’han escampat més enllà de l’àrea acotada.

La presència i reproducció de la granota toro al Delta de l’Ebre es va confirmar el passat mes de juny. Es té constància de la presència d’almenys una parella d’adults, així com de capgrossos en diferents moments de creixement. La hipòtesi amb què treballen els biòlegs és que algun particular hauria soltat als filtres verds una parella i diverses cries de l’espècie, que es pot comprar per internet com a mascota, en el moment que haurien començat a reproduir-se. «Ja al medi natural s’haurien post milers d’ous més», comenta Francesc Vidal.

Els treballs de salinització s’allargaran durant prop d’una setmana. A més, tècnics del Parc Natural han capturat més de 900 exemplars de capgrossos a la zona d’afectació.

El Ministeri de Transició Ecològica ha activat aquesta setmana el Sistema d’Alerta Primerenca d’Espècies Exòtiques Invasores, davant l’aparició d’exemplars de granota toro al Delta. «L’espècie està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores i, a causa de la seva gran grandària, voracitat i capacitat reproductiva, es considera una de les més perilloses».

«Les espècies exòtiques invasores constitueixen la segona causa de pèrdua de biodiversitat en entorns terrestres i la primera en ambients insulars», remarca el Ministeri.

Una de les cent espècies invasores més perilloses del món

Originària d’Amèrica del Nord, la granota toro (Lithobates catesbeianus) és present ja a quatre continents i més de 40 països. Aquesta gran expansió s’atribueix a diversos motius: la cria en captivitat (consum per a humans), aquariofilia (mascotes) o l’intercanvi d’animals i plantes (vector del seu desplaçament). Es tracta d’una granota de grans mides que amb la seva voracitat i gran capacitat reproductiva amenaça especialment les granotes autòctones i en general tota la diversitat de la zona. Així ha estat per exemple en les àrees de França on s’ha reproduït al medi natural.

Segons explica el director del Parc Natural del Delta, les postes poden arribar a ser d’entre 20.000 i 30.000 ous. Pel que fa a la seva gran voracitat, es menja tot allò que li cap a la boca, des de les mateixes granotes autòctones fins a cries d’ocells, petits amfibis i rèptils, insectes, invertebrats i fins i tot ratolins.

Aquesta és la primera vegada que es detecta la seva reproducció en llibertat a Espanya. D’acord amb la literatura científica publicada, la major part de les introduccions d’aquesta espècie invasora es deuen alliberaments intencionats o fuites involuntàries. Les conseqüències del seu assentament solen ser significatives per a les poblacions d’amfibis i peixos natius, tant per la seva capacitat predadora com per la possible transmissió de patògens.