Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, des de del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Josep Oliveras i Samitier ha escrit diferents publicacions relacionades amb el turisme, el territori i l’economia. El seu últim treball porta per títol ‘L’aventura de PortAventura’ en el qual dissecciona l’evolució i l’impacte del parc temàtic.
Primer de tot, com a expert en temes turístics, què han suposat per al territori aquests 25 anys de PortAventura?
Pròpiament em considero un professor universitari de Geografia, i com a tal he tractat temes relacionats amb el turisme, l’ordenació del territori, el desenvolupament territorial, etc. Els 25 anys de PortAventura han suposat uns canvis més que notables en el desenvolupament turístic del litoral tarragoní. Es pot parlar des de molts aspectes d’un abans i un després de PortAventura, tant en aspectes quantitatius com qualitatius.
Com ha contribuït PortAventura a modificar i transformar el turisme de la Costa Daurada i els municipis del voltant?
Pel que fa a la contribució de PortAventura a la modificació del turisme de la Costa Daurada (especialment la part central) i en els municipis veïns i propers al parc temàtic, les principals contribucions que crec ha produït han estat:
a) Increment notable del nombre de turistes i de visitants.
b) Augment de l’oferta hotelera, de places de càmping i de restauració, així com d’altres ofertes relacionades amb l’oci.
c) Augment de l’oferta hotelera i campista de qualitat.
d) Augment del producte interior brut dels municipis implicats quan el parc temàtic ha realitzat inversions importants i de retruc s’han inaugurat nous establiments. Augment del PIB que no sempre s’ha vist compensat per l’augment de la renda familiar disponible.
e) Demanda de mà d’obra qualificada i no qualificada per cobrir els nous llocs de treball.
f) Augment del nombre d’habitants dels municipis més afectats pel parc com a conseqüència de les noves inversions efectuades i de la demanda de treball.
g) Enfortiment i/o creació de nous equipaments en els municipis veïns del parc, siguin auditoris, equipaments esportius, o educatius. I, entre els educatius tant de nivell professional com d’universitaris i de recerca.
h) Una major professionalització de les persones que viuen del sector turístic. Les maneres de fer de PortAventura són una guia per la millora dels productes i dels processos de qualitat de la major part d’empreses del sector.
i) Una millora general de les infraestructures de connexió d’aquests municipis amb les xarxes generals i locals. Nova via de comunicació entre Salou i Cambrils per l’interior, l’A-7, la carretera de Vila-seca a La Pineda, etc.
j) L’ampliació de l’aeroport de Reus
k) Un urbanisme de molta més qualitat i amb molt més respecte al medi ambient. Nous i grans espais verds, adequats al medi mediterrani (el Raval de Mar a Vila-seca, etc).
l) PortAventura ha creat una imatge positiva pel territori que cal mantenir i acreixentar.
Podria seguir amb molts més efectes positius, i també assenyalar-ne alguns de negatius, però per generar energia i desenvolupar acció és necessari hi hagin pols positius i negatius, de tal forma que els primers contribueixin a disminuir els efectes nocius dels segons.
En els inicis de el llibre, vostè assenyala l’aposta de la Generalitat per impulsar un parc temàtic a Catalunya, per què creu que es va acabar aventurant per l’actual enclavament entre Salou i Vila-seca?
La localització del parc temàtic de la Busch Corporation al municipi
de Vila-seca i Salou, va ser fruit de l’audàcia de l’aleshores alcalde del municipi el jove Joan Maria Pujals i el seu també entusiasta equip de govern, acompanyats també d’uns tècnics municipals joves, competents i amb ganes de situar la població en un lloc preeminent entre els municipis. Va fracassar l’intent que a Espanya s’establís un parc Disney, en triar aquesta companyia París com a siti per localitzar-se; i, el president de la Generalitat va voler que hi hagués un parc temàtic a Catalunya.
Va fructificar un acord d’intencions amb la Busch, però el lloc concret no estava definit, ni triat. Hi havia membres del govern que volien fos a la Costa Brava, del litoral de Tarragona es miraren altres possibles localitzacions, però l’alcalde Pujals, gràcies a uns contactes, s’avançà. Aconseguí que alts dirigents de la Busch americana vinguessin a veure els possibles terrenys i es comprometé a aconseguir les hectàrees necessàries perquè el parc s’ubiqués al municipi de Vila-seca i Salou.
Una de les claus de l’elecció va ser la de poder disposar de sortida al mar i obtenir els terrenys que donaven a la platja Llarga.
Què va significar que Disney acabés apostant per París i no acabés aterrant aquí?
Disney es va establir a París per l’atractiu de la gran capital europea, pels ajuts concedits pel govern francès, i perquè estava relativament a prop del centre d’Europa, cosa que podia facilitar la vinguda de clients del Regne Unit, Alemanya, Benelux, Suïssa, etc. No van comptar massa amb el fred de molts hiverns parisencs, cosa que va fer replantejar el projecte i establir més atraccions en espais tancats.
És comprensible que la construcció de parc es realitzés sota la fórmula d’expropiacions per motius d’interès social i per ajudar al desenvolupament turístic de la zona?
El tema de les expropiacions és un tema fàcil d’entendre per uns i molt difícil d’entendre pels que es van sentir més perjudicats. De fet per aconseguir ràpidament els terrenys era gairebé la única forma possible, ja que en cas contrari hagués estat molt lenta la possible compra, i si algú es negava a vendre el seu terreny i aquest quedava com una illa dins terrenys ja venuts, frenava totalment les possibilitats de realització del parc. Els possibles beneficis generals podien anar acompanyats de perjudicis per alguns particulars, encara que els terrenys es van comprar per la companyia del parc a preus de mercat, i fins i tot es tingui en compte el valor de les construccions o de la vegetació agrícola que hi havia.
Si no s’hagués fet el parc, haguessin sorgit, tard o d’hora, plans parcials urbanístics per possibilitar la realització d’algunes urbanitzacions.
Però no tota la zona té com a destinació formar part de parc, ja que part d’aquests terrenys es convertiran en habitatges de luxe. S’havia posat llavors la vista en això en el futur?
Efectivament, el projecte inicial contemplava que l’àrea del parc temàtic tindria una superfície d’unes 317 ha., inclosa una zona esportiva i les cessions en sòl no urbanitzable, però el total del CRT (Centre Recreatiu Turístic) era d’unes 826 ha., i contemplava zones esportives (els golfs, piscines...), zona residencial, hotelera, comercial, etc. Els arquitectes i enginyers de la Busch van projectar una zona residencial d’alt nivell amb jardins, que en una fase inicial havia de contemplar la construcció d’unes 200 unitats residencials.
Per la Busch fer una parc temàtic recreatiu, no era només ampliar el negoci dels parcs, era intentar introduir les seves cerveses a Europa, fer altres negocis comercials, i construir urbanitzacions d’alt nivell. Cosa, aquesta darrera, que han fet també la major part de les companyies que exploten parcs temàtics. En el llibre s’expliquen els objectius que tenien les empreses del grup Busch, a partir dels documents de constitució de les companyies.
La construcció de la zona residencial, ho va intentar altre cop el grup de ‘la Caixa’, però la crisi del 2008 ho va impossibilitar. En una part d’aquests terrenys és on hi ha la intenció de fer-hi un gran hotel, amb un complex comercial i lúdic, que es va ajornant any darrera any, i que l’actual crisi provocada pel Covid-19 en fa perillar la seva realització.
Opina que es va encertar en les característias d’aquest gran projecte?
El projecte inicial era el que es va pactar entre la Busch i la Generalitat, amb algunes modificacions imposades en els tràmits parlamentaris i altres per la voluntat de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou. Jordi Pujol tenia un gran interès en la realització del parc temàtic com a obra d’abast general per tot Catalunya i en contraposició al projecte de Pasqual Maragall d’unes Olimpíades per Barcelona. Per aquesta oposició CiU-PSC, els socialistes posaven traves al projecte del parc, ben al revés de quan es parlà de la construcció de sis casinos i complexes hotelers.
Les dimensions concretes del parc pròpiament temàtic i recreatiu semblaven apropiades i van ser molt ben dissenyades. Sent un exemple de parc de mitjana grandària a nivell mundial.
Va poder acabar perjudicant la segregació de Salou de Vila-seca?
La segregació de Salou del municipi de Vilase-ca i Salou va fer perillar realment que el parc arribés a bon fi, ja que la Busch va desistir de continuar. Finalment l’entesa entre els dos ajuntaments i la voluntat del govern de la Generalitat d’aconseguir el parc, fos com fos, va portar a l’aliança amb Javier de la Rosa, convertint-se el parc en Tibi-Gardens, encara que es seguí amb el disseny inicial i la Busch continuà com accionista i propietari de les patents de les principals atraccions.
Com va ser l’entrada en el negoci de Javier De la Rosa i d’Tibidabo S.A. en aquell Tibi-Gardens?
Després s’hagueren de cercar nous socis, pels problemes derivats de les enginyeries financeres de Javier de la Rosa, primer entrà el grup ‘la Caixa’, Fecsa i Pearson. Inaugurant-se el parc l’1 de maig del 1995. Després entrà com accionista Universal Studios, cosa que va significar una alenada d’aire fresc, ja que es pensava en fer un segon parc dedicat al cinema que impulsà noves inversions hoteleres a la costa. Finalment el parc cinematogràfic no es realitzà i el grup de ‘la Caixa’ es convertí en propietària única del CRT, per vendre finalment la part del parc al grup Investindustrial i aquest revendre’n la meitat de les accions al fons d’inversions KKR.
Hi ha hagut diferents grups empresarials, però el model del que havia de ser el parc temàtic conegut per PortAventura s’ha mantingut. Naturalment que hi ha hagut diferències en la gestió d’unes i altres empreses, per les noves inversions efectuades repercuteixen a tota l’àrea d’influència de la zona central de la Costa Daurada, perquè PortAventura és l’empresa turística més valuosa i important en capital i moviment econòmic, no només de tota la zona, sinó de tot el país.
En termes quantitatius, quin és l’impacte econòmic de PortAventura sobre el territori i sobre els llocs de treball que proporciona?
Respecte a l’impacte econòmic hi ha dades al llibre que es pot demanar a la Diputació de Tarragona que n’ha pagat l’edició, i que més endavant també es podrà consultar lliurament a la web de publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Només a l’any 1995 els efectes econòmics de PortAventura als municipis veïns es valoraven en 20.755 milions de pessetes, i en els 10 primers anys en el CRT de Vila-seca i Salou que inclou el parc s’ havia fet inversions per valor de 582 milions d’euros i la inversió indirecta induïda es valorava en 1.484 milions d’euros. El PIB de Vila-seca junt amb el de Salou que era de 422 milions d’euro el 1991, arriba a 1.444 milions el 2006, a causa fonamentalment de PortAventura, les seves inversions directes, i les que efectuaren altres grups empresarials en aquests municipis. En el meu discurs de presentació del llibre hi ha presents també altres dades dels efectes PortAventura: població, construcció d’habitatges, etc.
