Josep Maria Manzanares Errazu, endocrinòleg: «Una alimentació saludable també millora la salut mental»

Els experts calculen que l’any 2035 el 37% de la població tindrà obesitat. L’estrès i l’ansietat poden induir a menjar inadequadament

26 julio 2023 08:38 | Actualizado a 26 julio 2023 11:33
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Espanya és un dels països amb majors taxes de sobrepès i obesitat. «Es calcula que el 2035 el 37% de la població tindrà obesitat. Actualment, partim d’un 25%, aproximadament. Llavors, tot i que hi ha persones que consideren l’obesitat com a condició, quan aquesta és greu esdevé una malaltia, perquè comporta una mortalitat prematura i altres malalties associades, com diabetis, càncer, problemes cardiovasculars, de mobilitat, etc.». Així, el responsable de l’Àrea d’Endocrinologia, Nutrició i Metabolisme de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Josep Maria Manzanares Errazu, adverteix del context actual i futur de la malaltia.

És per això que cal posar el focus en millorar els tractaments dels pacients i que inclouen, segons detalla el doctor, «tenir en consideració dietes emergents com el dejuni intermitent o molt baixes en hidrats de carboni, sense oblidar la dieta mediterrània; l’ús de fàrmacs, si bé avui dia n’hi ha que no són finançats per la sanitat pública; les teràpies psicològiques; i les tècniques quirúrgiques en els casos d’obesitat mòrbida».

«Les persones amb obesitat tenen una baixa autoestima i són estigmatitzades socialment, ja que la gent relaciona l’obesitat amb ineficàcia i poca voluntat»

Quant a hàbits alimentaris i la relació entre l’obesitat i la mala nutrició, el Dr. Josep Maria Manzanares Errazu apunta que «una nutrició insuficient és un problema que poden tenir pacients d’edat avançada o amb problemes cognitius». Si bé, també és cert que una mala nutrició pot associar-se a una nutrició incorrecta, «en el sentit que, en els últims anys, s’ha incrementat la ingesta de productes rics en calories buides, és a dir, que únicament aporten energia que es transforma en greix», afegeix l’especialista. Tanmateix, el fet de menjar de tot ja ha passat a la història. «És un lema antic, i, tot i que no és negatiu, actualment s’han de tenir en compte altres dietes -veganes, vegetarianes o ‘paleolítiques’ basades en la ingesta de proteïnes d’origen animal i fruites- que amb el suport d’un o d’una professional dietista-nutricionista poden ser equilibrades i efectives», detalla el doctor.

«El foment d’hàbits de vida saludables, a través de l’alimentació i l’activitat física, s’haurien d’aplicar des de la primera infància»

Així mateix, l’expressió esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre és, segons l’endocrinòleg, «una pauta que pot ser útil per algunes persones, però la distribució dels àpats s’ha de personalitzar el màxim possible». Com a exemple diu que «hi ha persones que són incapaces de menjar al matí o d’altres que mengen molt sovint durant tot el dia... per la qual cosa, no hi ha una pauta universal per a tothom». Si bé, diu que «és cert que el que mengem a sopar, passa als dipòsits de greix i genera obesitat».

Consumir menys aliments ultraprocessats també beneficia el medi ambient

Sobre els beneficis del dejuni intermitent confirma que «és una dieta emergent i recents estudis posen de manifest que els beneficis d’estar entre 12 i 24 hores sense ingerir aliments, no difereixen dels resultats d’una dieta hipocalòrica». Tot i aquestes evidències, avui en dia, l’alimentació encara no es percep com un factor de prevenció, sinó que és més una solució quan el problema ja és evident. En aquest punt, l’especialista en Endocrinologia assegura que «la prevenció no depèn dels metges, sinó de polítiques globals i d’estat» i recorda les paraules del Dr. Valentí Fuster: «El foment d’hàbits de vida saludables, a través de l’alimentació i l’activitat física, s’haurien d’aplicar des de la primera infància perquè els nens i nenes tenen una major capacitat d’assumir-los i d’influenciar en l’entorn familiar. En l’etapa adulta, els hàbits són difícils de canviar i tenen menys efectes».

Paral·lelament, reduir el consum d’aliments ultraprocessats, no sols beneficia a la salut, sinó que, a més, ajuda a reduir la petjada de carboni i té un impacte positiu en el medi ambient. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (Ciber) els resultats de la qual s’han publicat en la revista Science of The Total Environment.

Finalment, el Dr. Josep Maria Manzanares Errazu confirma que «seguir un patró d’hàbits saludables, a part de prevenir l’obesitat, també fomenta una bona salut mental, que és la principal necessitat humana». «Hi ha situacions psicològiques que fomenten l’obesitat, com l’estrès, l’ansietat o qualsevol altra alteració de l’estat d’ànim. En conseqüència, les persones amb obesitat tenen una baixa autoestima i són estigmatitzades socialment, ja que la gent relaciona l’obesitat amb ineficàcia i poca voluntat. Una visió que cal canviar», conclou el doctor.

Comentarios
Multimedia Diari