El call jueu, al barri de Remolins, és un dels àmbits del nucli antic de Tortosa més singulars on enguany es preveu posar en marxa dos projectes per recuperar l’entorn. El barri compta amb una trama urbana de carrers molt estrets, pròpia dels calls, i en algunes zones -especialment del call nou-hi ha carrers amb moltes cases deshabitades i en mal estat.
L’Ajuntament preveu reprendre enguany el projecte de la Casa de les Tres Cultures, al Balneari d’en Porcar, mentre s’avança amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) en la rehabilitació de l’edifici conegut com la sinagoga, al carrer Major de Remolins.
El projecte de recuperació de l’entorn del Balneari d’en Porcar està en tràmit. L’anterior projecte, que ja s’havia començat a desenvolupar, es va haver de descartar ja que a l’inici de les obres hi va aparèixer una important troballa al subsòl: un mausoleu romà del segle IV. «Una troballa única que, per la seua ubicació, condicionava de manera directa els fonaments de l’equipament que estàvem començant a construir», explica l’alcaldessa, Meritxell Roigé. Així, l’Ajuntament ha hagut de redactar un projecte nou, que ja està acabat, que suposa recuperar i posar en valor les troballes romanes i tot aquell entorn, «creant un nou espai que lligarà i donarà sortida per aquell punt al call jueu. Es podrà accedir pels Jardins del Príncep i sortir per allà, per entrar directament dins del call», comenta l’alcaldessa.
«L’aturada de les obres ha permès fer un estudi d’intervenció, on es determina la reforma i ordenació de tot l’entorn per fases. Per a les properes fases esperem poder comptar amb l’ajut d’altres administracions», comenta el primer tinent d’alcalde d’Urbanisme, Enric Roig.
L’objectiu és licitar i reprendre les obres a la zona aquest any, un cop s’han pogut aprovar els pressupostos del 2022.
Pel que fa a la sinagoga, s’ha signat un conveni amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per rehabilitar l’edifici, amb una dotació de 240.000 euros finançats al 50 per cent. Segons explica Roig, allí s’hi preveu un centre d’interpretació del call i de la presència jueva a la ciutat, com a punt de partida per a les visites turístiques a la zona.
Ara està en tràmit la redacció del projecte per part de l’Incasòl per tal d’executar-lo a continuació.
L’alcaldessa ha recordat també les actuacions fetes a la zona en els últims anys, com la urbanització de tot el carrer Major de Remolins i l’entorn de la torre del Célio; la recuperació la muralla del segle XIV i la mateixa torre, fent-les accessibles amb un passeig per les fortificacions. «També hem arranjat l’entorn del pou de la Figuereta, que constitueix una de les principals entrades al call jueu; i es fan actuacions de manteniment al conjunt del barri»; explica Roigé al Diari.
Com en general a tot el nucli antic, un dels principals reptes que afronta aquesta zona de la ciutat és la rehabilitació de cases i edificis privats. És a dir, que la gent hi torni a viure. En aquest sentit, des de l’Ajuntament es manté la línia de subvencions a la rehabilitació d’habitatges, amb una partida de 70.000 euros al pressupost. «Uns ajuts que són compatibles amb els que ofereix també el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana», segons detalla el tinent d’alcalde d’Urbanisme.
«L’única solució que tenen els barris (no aquí només, sinó arreu) és que hi hagi una col·laboració público-privada», afirma l’alcaldessa.
Pla Local d’Habitatge
La ciutat treballa també en el Pla Local d’Habitatge, on segons detalla Roig s’abordaran aquestes problemàtiques. L’Ajuntament estudiarà, a més, com pot aprofitar els fons europeus Next Generation, que en un dels seus apartats incideixen precisament també en la rehabilitació del parc d’habitatges de les ciutats.
Des de l’entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa recorden que el call jueu és un actiu únic, del que poden gaudir molt poques ciutats. «Tenir la història i el patrimoni que tenim és una sort i no un problema», afirma el president, Jordi Mulet.
Des de l’entitat afirmen que s’ha fet feina però encara en queda molta per fer per recuperar la part antiga de la ciutat. En el cas del call jueu, creuen que cal apostar per polítiques que afavoreixin la recuperació d’habitatges, ja sigue de propietat o de lloguer, «en especial adreçades per a la gent jove, tenint en compte a més la proximitat del campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV)», comenta Mulet.
Ple municipal: Movem Tortosa demana un pla integral
El grup de Movem Tortosa, a l’oposició, portarà al ple de demà dilluns una moció per demanar la millora i rehabilitació del call jueu de Remolins. Considera que «actualment es troba en un estat d’abandonament i deixadesa tant dels carrers i serveis bàsics, com dels habitatges».
La formació reclama posar en valor el call amb la redacció d’un pla integral, «amb accions coordinades i globals que actuen per a la millora del barri en els propers anys i amb un sentit de conjunt, tenint en compte els agents socials i econòmics del barri». Segons Jordi Jordan, portaveu de Movem, a la zona «s’han fet actuacions aïllades, moltes vegades contradictòries i sense sentit».
La història: Un actiu patrimonial i turístic únic per descobrir
La primera evidència històrica de la presència jueva a Tortosa és la famosa làpida trinigüe, del segle VI, exposada actualment al museu de la catedral. Escrita en tres traduccions paral·leles, grec, llatí i hebreu, pertany a la sepultura de Meliosa, una jove jueva de la ciutat.
Després que Tortosa va ser conquerida per Ramon Berenguer IV, l’any 1148, el comte va fer donació de les antigues drassanes àrabs a la comunitat jueva per a la construcció de 60 vivendes. Així naixia l’anomenat call vell. Més tard, als inicis del segle XIII, es construeix el call nou. El call ha conservat gairebé intacta, i fins a l’actualitat, l’estructura dels carrers i alguns dels seus topònims, com ara el carrer de Vilanova.
Una ruta pel call, a banda i banda del carrer Major de Remolins, permet descobrir una trama de carrers estrets i alguns vestigis, com el Portal dels Jueus, situat al bell mig del traçat de la muralla medieval del segle XIV que tancava el call, i que era la porta donava pas al fossar o cementiri jueu i als horts situats extramurs.
També la ubicació de l’antiga sinagoga al carrer Jerusalem. Entre altres, la ruta pel call jueu també mostra cartells d’una antiga carnisseria i una terrisseria.
L’altre emplaçament conegut com la sinagoga o Casa de Sant Jordi, que ara es rehabilitarà, és en realitat un edifici construït al segle XIV amb funció d’hospital.
En els últims anys han sorgit iniciatives com La Jueva de Tortosa, amb recorreguts i activitats culturals que donen a conèixer aquesta cultura i el seu llegat a la ciutat.
