Aigües cristal·lines i pins que abracen la mar. Petites cales entre penya-segats i un sender de llarg recorregut, el GR-92, que voreja la costa. Així són les platges verdes de l’Ametlla de Mar, un paradís per als amants de les cales salvatges, tranquil·les, a les quals només es pot accedir pel GR o per la mateixa mar. Per aquest paradís particular la Cala lidera, un any més, el rànquing de platges verges de la demarcació de Tarragona.
Divendres passat es va celebrar la novena edició dels distintius de Platges Verges, atorgats per Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre. Amb aquests guardons es vol reconèixer a aquelles platges que, no complint amb els requisits exigits per les certificacions ambientals convencionals, tenen en canvi una importància cabdal en la preservació de la biodiversitat natural. Es tracta de valorar des del punt de vista ecològic i de preservació del medi, els esforços de municipis i entitats per mantenir les platges dels seus termes municipals lluny de la massificació i alteració, tant urbanística com humana, del seu entorn natural.
Quines són les festes més divertides del mes de juny al Camp de Tarragona? Entra i guanya 4 entrades per l'Aquópolis.
Enguany s’han presentat 23 candidatures de platges que pertanyen a 12 municipis. Els municipis i les platges guardonades enguany són els següents: Alcanar (2), Sant Carles de la Ràpita (1), Amposta (1), Sant Jaume d’Enveja (1), Deltebre (3), l’Ampolla (2), l’Ametlla de Mar (7), Tarragona (1), Creixell (1) i Viladecans (2).
Ecologistes en Acció ha premiat amb aquest guardó les platges de l’Ametlla de l’Estany Podrit, Torrent del Pi, Santes Creus, la Llenya, la caleta del Cap d’Àlia, l’Illot i Port Olivet. A banda de les set caleres, a les Terres de l’Ebre també han rebut distintius Deltebre amb la Bassa de l’Arena, la Marquesa i la punta del Fangar; Alcanar amb les Timbes de Sòl de Riu i els Aiguamolls de Sòl de Riu; l’Ampolla amb la cala Maria i cala Capellans; Sant Jaume d’Enveja amb el Serrallo; la Ràpita amb el Trabucador; i Amposta amb els Eucaliptus.
La regidora de Medi Ambient de l’Ametlla de Mar, Maria Marsal, ha celebrat el reconeixement a la preservació natural de les platges. «Això representa que tenim unes platges que la gent valora perquè tenen la mínima acció humana possible. No tenen els serveis de les platges de bandera blava però hi ha un tipus de turisme que valora més aquestes platges naturals, que tenen un potencial i una tranquil·litat que les altres no tenen».
Informe
El 80% dels recursos de la costa, degradats
L’informe ‘A Tota Costa’, elaborat per Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat, avalua per primera vegada l’estat de la costa espanyola segons la pèrdua de béns i serveis ambientals dels deu primers quilòmetres de franja litoral. L’informe presenta que el 80% dels recursos ambientals que proveeix la costa està degradat a causa de la urbanització massiva. En els últims 30 anys (des de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988), la superfície de costa urbanitzada s’ha duplicat, i ha passat de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa implica que un 13,1% de la costa espanyola està urbanitzada, en comparació amb el 2% de l’interior del territori nacional.
Segons l’estudi, la urbanització del sòl i la destrucció dels ecosistemes varien entre les diferents regions i es concentren en determinades zones, especialment al Mediterrani i a l’Atlàntic sud, on arriba al 17,4%, i en especial a les províncies de Barcelona (40,9%), Màlaga (26,2%) i Alacant (28,5%). Dins de cada regió, tampoc es distribueix per igual: la transformació és més intensa prop del mar. D’aquesta manera, un 36,5% de la línia de platja està urbanitzada a Espanya i més d’un terç dels ecosistemes adjacents han estat destruïts per l’acció humana. Catalunya presenta el percentatge més alt de superfície de costa urbanitzada, el 26,4%, seguit del País Valencià.
26,4% és l’alt percentatge de costa urbanitzada a Catalunya, segons un informe elaborat per Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat.
