Josep Poblet va convocar ahir al vespre, al Gran Palas Hotel de la Pineda, a una conferència que duia per títol ‘Vila-seca, el valor del que tenim! Projecte, confiança i futur’. L’enunciat de la xerrada feia pensar que havia de ser el tret de sortida de la campanya de Poblet per a les properes eleccions municipals. Tanmateix, al final de la ponència, Poblet va fer esclatar el tro: no tornarà a ser candidat a l’alcaldia de Vila-seca i, per tant, tampoc a la presidència de la Diputació de Tarragona. Ras i curt: plega de la política. Després de 26 anys d’alcalde i 12 de president de la Diputació considera que el seu «cicle polític s’ha acabat» i que «cal donar pas a les noves generacions». És un tòpic que queda molt bé a l’hora dels adéus, però em sembla que en el cas de Poblet hi ha moltes altres raons que l’han dut a prendre aquesta decisió. Al món municipal la vida política és més longeva. Tenim l’exemple de Jacques Chaban-Delmas, que va estar 50 anys al capdavant de l’alcaldia de Bordeus. No, Poblet no plega per «deixar pas a les noves generacions». Plega perquè l’espai nacionalista de centre català ha perdut el nord. Plega perquè el catalanisme no té lideratge i plega perquè, com va dir el tarragoní Estanislau Figueras durant un consell de ministres que semblava una olla de grills: «senyors, estic fins als collons de tots nosaltres».
