Els verdaders motius de per què plega Poblet
Darrere de la decisió de Poblet hi ha un profund disgust per la situació del país.
Josep Poblet va convocar ahir al vespre, al Gran Palas Hotel de la Pineda, a una conferència que duia per títol ‘Vila-seca, el valor del que tenim! Projecte, confiança i futur’. L’enunciat de la xerrada feia pensar que havia de ser el tret de sortida de la campanya de Poblet per a les properes eleccions municipals. Tanmateix, al final de la ponència, Poblet va fer esclatar el tro: no tornarà a ser candidat a l’alcaldia de Vila-seca i, per tant, tampoc a la presidència de la Diputació de Tarragona. Ras i curt: plega de la política. Després de 26 anys d’alcalde i 12 de president de la Diputació considera que el seu «cicle polític s’ha acabat» i que «cal donar pas a les noves generacions». És un tòpic que queda molt bé a l’hora dels adéus, però em sembla que en el cas de Poblet hi ha moltes altres raons que l’han dut a prendre aquesta decisió. Al món municipal la vida política és més longeva. Tenim l’exemple de Jacques Chaban-Delmas, que va estar 50 anys al capdavant de l’alcaldia de Bordeus. No, Poblet no plega per «deixar pas a les noves generacions». Plega perquè l’espai nacionalista de centre català ha perdut el nord. Plega perquè el catalanisme no té lideratge i plega perquè, com va dir el tarragoní Estanislau Figueras durant un consell de ministres que semblava una olla de grills: «senyors, estic fins als collons de tots nosaltres».

Poblet es va emocionar quan va anunciar la seva retirada. FABIAN ACIDRES