L’art de la política: fer possibles

L’estiu és temps de reflexions, i personalment enguany així m’ho he pres. Temps de reflexió sobre el paper de la política i en concret del meu pas per aquest món, que vaig iniciar formalment l’any 1991 amb la meva entrada com a regidor al meu municipi, a Riudecanyes, i que de moment ha acabat aquest 2021, en cessar del govern de Catalunya.

He tingut el privilegi de fer política en un ampli període de temps, entre dues centúries, temps de grans canvis, als 90 el més sofisticat era el fax, d’inici de la telefonia mòbil (només per telefonar!)... fins a arribar als temps actuals d’esclavitud tecnològica. Però no només ha canviat la tecnologia... Avui, ‘fer política’ s’ha convertit en un esport de risc, no apte per a tothom. Apartant-se d’ella, molta gent que hi havia participat abans (i no ho dic pel tema del Procés) i ara en fugen com a gats escaldats.

La ‘política’ que vaig aprendre i practicar com a regidor a partir de 1991 o com a alcalde a partir del 1995 no té res a veure amb l’actual... la figura del regidor/a o alcalde/essa era una figura respectada. La política local mantenia un cert ‘prestigi’. Hi havia voluntat i ganes de construir, la majoria de coses estaven per fer. Jo vaig créixer amb aquest esperit.

En l’àmbit de partit, primer a la Joventut Nacionalista de Catalunya i després a Convergència Democràtica de Catalunya, vaig aprendre l’esperit de fer país, de treballar conjuntament amb gent d’arreu, fer quilòmetres per trobar gent amb aquesta voluntat, gent amb il·lusió, amb ganes de treballar, de sacrificar nits i caps de setmana per bastir un projecte de futur, d’un futur per a tothom.

Així he pogut conèixer, tractar, compartir amb persones tant de l’àmbit territorial com nacional que m’han servit de mirall, de referent, d’apendre a estimar el paper revolucionari de ‘la política’, la capacitat de transformació que té el servei públic per millorar la qualitat de vida, les oportunitats dels nostres ciutadans.

Vam aprendre que en fer política, gestionar el dia a dia, no tot és guai ni de color rosa, que cal prendre decisions de vegades impopulars i dir ‘no’ a determinades peticions o projectes... Que calia dedicar molt temps a planificar, preparar, parlar, buscar, implicar persones arreu, per bastir projectes locals o nacionals polítics il·lusionants. Aprendre a gestionar aquells temes més durs o dificultosos, amb tacte, amb empatia, dedicant-hi tot el temps que fes falta, buscant consensos, no defugint per complicat que fos el tema o problema.

Treballant amb visió a llarg termini, evidentment que els polítics treballem per guanyar les eleccions dels següents quatre anys, seria d’il·lusos negar-ho, però també s’ha de planificar a vista llarga; quin és el municipi que volem? I quin país? Necessitem ‘estatistes’, en canvi, tinc la sensació que estem en uns temps ‘fluids’. No veig gent preparada per assumir la responsabilitat. Tinc la impressió personal que avui en dia hi ha, en general, poca voluntat d’assumir riscos.

A banda que avui qui fa política està sotmès a tota mena d’improperis i assenyalat com una persona que ‘segur’ que hi és per robar o per algun interès. Tothom et pot rebregar «que per això et paguen un sou». Semblen temps on el pas de la política ve marcat pel Twitter, el que dicten els opinadors de tota mena de mitjans de comunicació, especialment els pamflets digitals i evidentment res de treballar a llarg termini, no interessa i no diguem res que incomodi.

Amb aquesta situació, de poca solidesa, de tremolor de cames, estic convençut que si ara s’haguessin de fer el Consorci d’Aigües de Tarragona, PortAventura, Sirusa, la incineradora de residus perillosos o els abocadors, no n’hauríem fet cap, encongits davant la primera allau de piulades o de cridaners. Ja no fem ni farem implantacions d’energies renovables al país i ja veurem què passarà amb el projecte del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou…

Avui són temps de no ser impopulars, quan més que mai els municipis i el país necessiten líders amb projectes clars, i que no els tremolin les cames. Estem davant d’una revolució ambiental i econòmica i cal prendre decisions. No hi ha més temps per perdre. Per això és la política en majúscules. Recuperem i dignifiquem el valor i el significat d’aquesta paraula.

Josep Maria Tost i Borràs. Exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya i exregidor de Riudecanyes.