DONES EMPRENEDORES DE REUS: 'Amb la dansa, busques l'estil que s'adapta a tu'

Ivette Sáez (Castellar del Vallès, 1984) és ballarina i és especialista en dansa contemporània. Fa relativament poc temps ha fet realitat el seu somni: obrir una escola de dansa a Reus, que s’anomena D’iDansa. Està ubicada al carrer de la Diversitat, al polígon industrial Granja Vila, i se suma al generós teixit artístic pel que fa a aquesta disciplina a Reus.

- Quan va començar a ballar?

- Als quatre anys i de forma extraescolar. De sobte, un dia em van plantejar anar al conservatori i vaig accedir. Vaig fer la carrera i vaig voltar per Europa. Un bon dia, quan vaig veure que no podia viure 100% del que jo volia, vaig decidir tornar a Catalunya i començar a impartir classes de dansa.

- És una bona sortida...

- Sí, tinc la carrera de magisteri i era un camí que pedagògicament m’interessava molt, perquè combinava les meves dues especialitats: l’artística i la d’ensenyament. L’escola de dansa ha estat un objectiu que he tingut al cap uns sis anys. Era un somni a realitzar: poder donar classes a la meva terra sense dependre de la direcció d’una altra persona.

- Ser més autònoma, vaja.

- Sí. Proposar les meves pròpies idees, perquè quan treballes per altres, t’has d’adaptar a la línia que et demanen. Abans de crear l’Escola de Dansa a Reus ja donava classes a Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, i gairebé tot el Vallès. En venir aquí, sí o sí, havia de posar en marxa el meu projecte.

- En què es va especialitzar?

- Vaig començar amb dansa clàssica o ballet i després vaig fer dansa contemporània. Són les dues branques essencials, però la contemporània és la meva especialitat. Això no vol dir que deixi la dansa clàssica de banda, ben bé el contrari, és la referent.

- En què consisteix?

- Costa d’explicar. El seus orígens es remunten als volts del 1920. Un grup de gent es va dedicar a trencar amb les línies de la dansa clàssica. A partir d’aquí, van buscar altres formes més rodones i menys enfocades al públic. Van baixar el nivell, i van ballar molt més connectats al terra amb moviments naturals. Va ser un procés que es va iniciar tant als Estats Units com a Alemanya i, amb el temps, han anat sortint diferents branques. Ara mateix hi ha una infinitat de tècniques d’aquest tipus de dansa.

- També s’imparteixen a D’iDansa?

- Sí, clar. Poden ser Graham, Limón, Realise i també està molt de moda el Flying Low, que té més a veure amb l’acrobàcia i el món del circ. També hi ha la part de la dansa Improvisation. El que fem els professors de dansa contemporània és no abandonar mai la tècnica original. Tot el que seria el Graham i el Limón sempre els practiquem i, a poc a poc, anem introduint les noves tipologies. Tot i que arribar a totes és gairebé impossible.

- A la dansa, és fàcil identificar què agrada més?

- Sí. Aquí la gent es retroba on se sent més còmoda amb el moviment que li és més natural. Amb la dansa, busques l’estil que s’adapta a tu. A més, ballant coneixes àmbits nous de tu mateix que et sorprenen. El que recomanem molt és que els alumnes busquin el professor que més els motivi.

- Parli sobre la seva faceta com a formadora de dansa.

- Fa 10 anys que dono classes, i a mi el que em satisfà més és veure que les nenes aprenen a gaudir de la dansa, perquè a vegades es queden amb «són únicament activitats extraescolars i ja està», i no és així. Jo defenso molt la dansa a nivell profitós, no es va a passar l’estona. Vull que hi hagi un rerefons i una implicació.

- L’Ivette que balla i la que ensenya són diferents?

- Sí. S’aprenen moltes coses ensenyant, sembla un tòpic, però és la realitat. Quan vaig començar a ballar vaig descobrir que era un art mitjançant el qual em podia expressar millor. Fent classe, tinc un paper més motivador. El que vull és que aquelles persones que tinc al davant treguin el millor d’elles mateixes cada dia. Això m’inspira molt en l’àmbit professional.Quan veig que assoleixen un repte que fa un any ni elles mateixes s’ho haguessin esperat, em sento realitzada. També estic contenta de fer tot això en una ciutat on la dansa està molt ben ciudada.