Tots els sentits de Casa Boada

Can Boada reobre les portes per una tarda i estrena la desena edició del cicle ‘La ciutat a cau d’orella’. Una vintena de persones juguen i recuperen la memòria i l’oralitat del famós ‘tascaman’ tarragoní a través d’un joc de proves

18 noviembre 2022 12:16 | Actualizado a 18 noviembre 2022 12:17
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El mític bar Casa Boada ha tornat a obrir les seves portes i, encara que fos només per un moment, ha tornat a donar la benvinguda a alguns dels seus clients més habituals. Una vintena de persones es van transportar ahir al vespre a l’època daurada de l’establiment i van gaudir d’un viatge curiós i distret a través dels records, les olors i una sèrie de reptes d’allò més entretinguts.

Només d’entrar, els atípics ‘clients’ de Casa Boada quedaven parats de reconèixer l’estampa que hi havia: la mateixa barra, la planxa i incomptables retalls de diari i fotografies a les parets. A un racó del bar, discret i gairebé sense dir res, el tascaman tarragoní Eduard Boada observava atent com el seu bar es reomplia com tants cops ho havia fet abans.

Els nous usuaris tenien un repte; un joc de fins a nou proves («tantes com simfonies va crear Beethoven») per acabar alçant-se amb el títol de guanyador del vespre -i, per extensió, demostrant tenir un gran coneixement de la vida i l’ofici del senyor Boada. Tot plegat sota la batuta del periodista Enric Garcia Jardí, que dirigia -i ajudava- la tropa d’investigadors.

La primera prova va ser la més complicada, a jutjar pel resultat dels concursants: només dos o tres van encertar la resposta. Havien de conjugar una il·lustració, una fotografia i una coneguda cançó com a pistes per esbrinar que el músic i dibuixant Xaver Cugat havia passat per Can Boada. La resta de proves van anar en aquesta línia: al cap de gairebé dues hores encara estaven allà jugant. La més divertida, sens dubte, va ser la que convidava els concursants a distingir la flaire del Chartreuse de Voiron, el de Tarragona i una imitació barata amb tons tibetans i herbàtics. O la que jugava a endevinar la mida exacte dels entrepans del senyor Boada que li van donar la fama.

‘Posar-hi l’ànima’ és la primera de les activitats del cicle ‘La ciutat a cau d’orella’, que enguany arriba a la desena edició amb propostes misterioses i llegendàries dirigides a un públic jove. El cicle, organitzat per Tarragona Jove, la Biblioteca Pública, la URV i l’Escola de Lletres, vol portar l’oralitat, la memòria i la tradició generacional als més joves i s’allargarà fins el 17 de desembre amb tot d’activitats gratuïtes. «El nostre objectiu és oferir alternatives diferents d’oci als joves», explicava Emili Samper, organitzador del cicle, alhora que també valorava positivament l’interès que havia suscitat. Per la seva banda, Enric Garcia Jardí, dinamitzador de l’activitat, es mostrava juganer en veure com els investigadors sortejaven, no sense dificultats, i «recuperaven la memòria, les mitges veritats i fins i tot alguna mentida».

Comentarios
Multimedia Diari