Avegades mirem amunt i oblidem que el cel també ens mira. Aquests mesos, Tarragona ha viscut —i viurà— dos moments que ens recorden que formem part d’un escenari immens: les aurores boreals inesperades d’aquesta tardor i el gran eclipsi solar anunciat per a l’agost de 2026. Fenòmens diferents, sí, però units per una mateixa crida: aixecar la vista, sortir del soroll i redescobrir la llum i la foscor com a espais de coneixement i emoció. L’aparició tímida de les aurores a Prades va ser un petit miracle. No tothom la va veure: només els qui van tenir la paciència d’esperar. Uns tons rosats van travessar l’alba i, per uns minuts, el cel de casa nostra va semblar nòrdic. Sense viatges, sense artifici. Només natura i sorpresa.
L’eclipsi d’agost de 2026, en canvi, serà l’oposat: una gran cita anunciada, preparada i col·lectiva. Divuit municipis de Tarragona ja figuren entre els millors punts per observar-lo. Hi haurà ulleres homologades, zones d’observació i expectació massiva. Serà una festa de ciència, natura i curiositat; també un moment per mirar junts en la mateixa direcció. I una oportunitat d’or per a l’economia i el turisme de casa nostra — si sabem aprofitar-la.
Aurora i eclipsi. L’espontaneïtat i la previsió. Dues cares d’un mateix desig: mirar més enllà. En temps de pantalles i contaminació lumínica, aquests fenòmens ens recorden que el nostre cel és patrimoni i oportunitat. I Prades és un indret especialment privilegiat per gaudir-ne.
Potser haurem d’aprendre a llegir el nostre cel com un llibre antic: amb respecte, amb temps i també amb una mica de silenci. Perquè només qui mira amunt pot entendre millor el lloc que ocupa en aquest món tan difícil.
Lo más leído
Lo último