Xavier Amorós Solà, avui i sempre

Avui fa just un any de la mort de Xavier Amorós, una veu imprescindible per entendre la història de la ciutat i del país en els darrers cent anys.

Poeta, escriptor, polític, ciutadà compromès en la defensa de drets i llibertats, home d’entitats i activista de la llengua i de la cultura, el seu referent continua ben viu entre nosaltres aquest 2023 amb la programació de l’Any Amorós, prevista amb motiu del centenari del seu naixement i que malauradament ha coincidit amb el primer any de la seva absència.

Xavier Amorós, Fill Il·lustre de la Ciutat des de 1998, va ser un personatge excepcional que va intervenir d’una manera decisiva en molts temes rellevants i va fer una aportació substancial a l’època que li va tocar viure, el que ell anomenava «Temps estranys».

D’una banda, amb la seva trajectòria literària, especialment amb els poemaris, amb els quals va contribuir a obrir nous camins en la poesia catalana de postguerra. I per una altra banda, amb la seva capacitat i la seva disposició permanent a mirar al seu voltant des d’una doble perspectiva: la visió de 360 graus, amb un interès permanent per les coses grans i petites, pel que passava entre els cercles intel·lectuals del país, a les botigues i als carrers foscos i estrets del seu poble i de tots i cadascun dels pobles de la rerecomarca; i la profunditat de càmera, necessària per reflexionar des d’una certa distància, des de plantejaments d’universalitat, sobre els diferents temes que en aquest llarg període han marcat el nostre dia a dia, fent-ho, a més a més, des de múltiples registres, des de l’humor i la reflexió transcendent, a peu de carrer i des dels grans escenaris de la política i de la cultura, sense defugir mai el contacte directe amb les persones i la disposició per a la conversa.

És aquest llegat, aquest referent, el que avui, un any després de la seva mort, continua sent de plena actualitat i continua marcant una manera de fer i de ser al món: des de la vinculació permanent a la ciutat i la vocació universal, fent de la cultura un espai per dialogar amb el món i actualitzar una herència que a través de la paraula ens vincula a una història i a un paisatge concrets.

També avui, doncs, estimat Xavier, gràcies per la paraula.