El 2,5% dels habitatges no poden tenir la culpa de tots els mals

La nova moda d’alguns partits polítics i organitzacions socials és assenyalar els habitatges d’ús turístic (HUT) com a culpables de tot: des de la manca d’habitatge fins a la poca oferta de lloguer de llarga durada. Però amb només dues dades ràpides podem desmuntar aquest relat simplista que es vol imposar a l’opinió pública.

A Catalunya hi ha 102.798 HUT, que representen el 2,56% del total d’habitatges. A Tarragona ciutat, per exemple, les xifres són similars: els HUT només suposen un 2,5% del total. Com podem culpar un percentatge tan petit de tots els mals del sector immobiliari? No, els propietaris d’HUT no tenim tant poder per generar tots aquests problemes estructurals. I, si existeixen HUT il·legals, som els primers a denunciar-los. Ningú n’ha denunciat més que nosaltres.

Aquest relat de culpabilització dels HUT, cada cop més insistent, ignora completament el problema de fons. Milers de petits propietaris no s’atreveixen a posar el seu pis en lloguer habitual per una raó molt concreta i greu: la por als ocupes i als impagaments. Malauradament, a casa nostra, ocupar un pis s’ha convertit en una pràctica gairebé tolerada. Ja no és una moda, sembla una tradició instaurada. Tenir un habitatge en règim de lloguer de llarga durada s’ha convertit en una ruleta russa. Si l’inquilí deixa de pagar, poden passar mesos o, fins i tot, anys abans no es resolgui la situació. Mentrestant, el propietari ha de continuar pagant subministraments, impostos i comunitat. Les lleis no el protegeixen. L’administració el deixa sol. I qui actua de mala fe ho sap i se n’aprofita.

Els propietaris ho tenen clar: millor un habitatge buit o un HUT que no pas un ocupa.

Els HUT no són el problema, són part de la solució. Estan regulats, aporten ingressos, generen activitat econòmica al territori i creen llocs de feina

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, el 2023 es van presentar a Catalunya més de 5.000 demandes de desnonament per impagament. I gairebé un terç de les denúncies per ocupació de tot l’Estat es concentren a Catalunya. Davant d’aquesta realitat, molts petits propietaris, sovint amb un o dos habitatges adquirits amb molt d’esforç, opten per dues opcions: o bé deixar-los tancats i gaudir-los com a segona residència alguns dies l’any, o bé apostar pel lloguer turístic, on poden controlar qui entra i qui surt, i tenen la garantia de cobrar abans que el client s’hi allotgi.

Els HUT no són el problema, són part de la solució. Estan regulats, aporten ingressos, generen activitat econòmica al territori i creen llocs de feina. No són propietats en mans de fons voltor, sinó de famílies que busquen una opció segura per rendibilitzar un actiu i, sovint, complementar la seva pensió. Més del 95% dels habitatges de lloguer a Catalunya són propietat de persones físiques, no pas de grans multinacionals ni de fons d’inversió.

A la província de Tarragona, segons l’INE, hi ha més de 100.000 habitatges considerats com a segona residència, una de les proporcions més altes de Catalunya. Pensar que aquest parc es pot destinar automàticament al lloguer de llarga durada és una fantasia. Són habitatges familiars, d’ús puntual: caps de setmana, estius o vacances. I si mai han de tenir un ús alternatiu, serà en forma de lloguer turístic, perquè ofereix més seguretat, menys risc i més control.

Sí, cal posar ordre al sector, i la finestreta única de la Generalitat de Catalunya és una bona eina per eliminar llicències inactives i millorar el control.

Però si realment volem activar habitatges buits, cal garantir drets a totes dues parts. No n’hi ha prou amb protegir només l’inquilí. Cal protegir també el propietari. No hi haurà més pisos en lloguer mentre el missatge institucional sigui: “Si no et paguen o t’ocupen el pis, t’espaviles”.

La confiança només es recuperarà amb lleis justes, processos àgils i tolerància zero amb qui ocupa o deixa de pagar.

I si realment falten habitatges, aquí va una idea: si es poden arribar a prohibir els HUT en algunes comunitats, per què no es pot promoure que les oficines que avui ocupen pisos es traslladin a locals comercials buits?

Això milloraria la imatge dels nostres carrers, reactivaria baixos tancats i permetria que més habitatges tornessin a tenir ús residencial.

Fins que res d’això no canviï, molts pisos seguiran buits o es convertiran en HUT, perquè aquesta continua sent l’opció més segura per a milers de famílies.

I nosaltres, com a associació, continuarem defensant-los com el que són: part de la solució, no del problema.