El Corredor d’Energia Verda ‘BarMar’

Fa uns dies, el president del govern espanyol Pedro Sánchez, el president francès Emmanuel Macron i el primer ministre portuguès Antonio Costa, han acordat substituir el vell projecte del gasoducte MidCat per una alternativa que s’ha anomenat ‘Corredor d’energia verda BarMar’. Aquesta nova infraestructura consistirà en una canonada soterrada per via marítima que unirà Barcelona i Marsella i que s’usarà per a transportar hidrogen verd. També s’ha dit que servirà de forma transitòria per a transportar gas des d’Espanya a França i l’Europa Central i poder pal·liar l’actual crisi energètica del gas. S’ha insistit, però, que en un futur ha de servir exclusivament per al transport d’hidrogen verd, connectant Portugal, Espanya i França amb la xarxa energètica de la Unió Europea. El projecte hauria d’estar acabat en 4 o 5 anys i tindrà un recorregut d’uns 360 kilòmetres. Hores d’ara hi ha encara molts aspectes de l’obra desconeguts, com el volum d’inversió que requerirà, com es repartirà el cost entre els països, o quina serà la contribució del pressupost de la Unió Europea, però els tres presidents s’han emplaçat a concretar aquestes qüestions durant les properes setmanes.

Al mateix acord també s’hi han afegit altres qüestions relatives a les interconnexions energètiques entre Portugal, Espanya i França. Així, s’ha acordat acabar les connexions de gas renovable entre Portugal i Espanya mitjançant la connexió Celourico da Beira (Portugal) i Espanya (Zamora), i s’ha manifestat el recolzament a la connexió elèctrica entre Espanya amb França a través del Golf de Biscaia. També s’ha mostrat la voluntat d’identificar i posar en marxa nous projectes d’interconnexió elèctrica entre Espanya i França.

El projecte del MidCat queda, doncs, finalment aparcat. França no acceptava un projecte que havia de creuar els Pirineus passant per una zona protegida. El president francès també qüestionava la viabilitat econòmica del projecte, i defensava que no arribaria a temps per a solucionar la crisi actual del gas alhora que condemnava la Unió Europea a dependre dels combustibles fòssils. Malgrat les pressions d’Espanya, Alemanya i altres socis europeus, França es va mostrar inflexible sobre aquest assumpte que finalment ha acabat sent substituït per la nova proposta.

El canvi de rumb d’aquest projecte és una boníssima notícia per la Unió Europea. Particularment és una bona notícia pel que fa al procés de construcció i consolidació de l’estratègia energètica, que busca aconseguir la Unió Energètica dins l’espai de la Unió Europea. Els pilars d’aquesta Unió Energètica són i) garantir la seguretat energètica, ii) aconseguir un mercat interior integrat de l’energia, iii) fomentar l’eficiència energètica, iv) descarbonitzar l’economia, i per últim, v) fomentar la investigació i la innovació en matèria energètica. El ‘Corredor d’Energia Verda’ anunciat garantirà la interconnexió entre el Sud d’Europa i l’Europa Central, la qual cosa fomentarà la seguretat de subministrament. La interconnexió també facilita la integració del mercat de l’energia, atès que permet desfer el binomi producció-consum, un vincle que es mostra difícil de deslligar en el cas de l’energia. A més, com es tracta d’una nova font energètica, es preveu que això redueixi la dependència de les importacions energètiques de països tercers, és a dir, de fora de la Unió Europea. També hauria de permetre reduir la incertesa i la imprevisibilitat futura sobre la disponibilitat d’energia. La finalitat de la canonada és transportar hidrogen verd, una forma d’energia verda que diversificarà el ventall de fonts disponibles i que afavorirà la (imperiosa) necessitat de substitució dels combustibles fòssils per fonts d’energia neta.

La nova aposta pel corredor entre Barcelona i Marsella és també una bona notícia pels ciutadans europeus. En primer lloc, perquè es tracta d’una infraestructura basada en l’hidrogen verd i, per tant, que aposta per una forma d’energia lliure d’emissions contaminants. En segon lloc, perquè la millora en la interconnexió i la integració del mercat és una condició necessària per a uns preus assequibles i per un accés sense risc a les fonts energètiques. Finalment, s’espera que la generalització de l’hidrogen verd com a nova forma d’energia sigui una oportunitat a nivell econòmic, creant nous llocs de treball i nova activitat econòmica.

Ara bé, l’anunci d’aquesta setmana s’ha d’acabar concretant; és a dir, cal veure com i quan el projecte s’acaba construint i posant en funcionament. La transició energètica no pot esperar.