Tornem a tenir el debat sobre els límits de l’humor i el respecte als sentiments. Aquest cop ha encès la metxa una paròdia de la Mare de Déu del Rocío en el programa de TV3 ‘Està passant’ de Toni Soler. L’actriu Judit Martín, disfressada de manera grollera de Mare de Déu amb un nino a la falda és entrevistada pels presentadors que pregunten coses com per què no s’apareix més als fidels i si no podria fer ploure. La caricatura de la Blanca Paloma té respostes com que «fa 200 anys que no puc clavar un clau com Déu mana».
Les protestes han provocat que fins i tot el president del Govern andalús, Juanma Moreno (PP), hagi exigit disculpes, a la qual cosa Toni Soler ha contestat que «pot esperar assegut». Aquests dies de Setmana Santa també s’ha fet viral a les xarxes un gag del Tricicle que paròdia una professó. No em consta que hagi provocat tanta polseguera. Això invita a tres reflexions. Una: hi ha maneres i maneres de fer riure a partir de la mateixa temàtica. Dues: com va dir McLuhan, el missatge és el mitjà. El gag és emès per TV3 amb tot el que això comporta. Tres: Algunes temàtiques no tenen límits. Altres sí. No inspira ningú un gag de Mahoma amb la Pedra Negra de la Kaaba?
Lo más leído
Lo último