Aquesta setmana passada el grup de caminadors de Lleida hem fet una sortida tranquil·la a la Reserva natural del barranc de la Trinitat a l’Espluga de Francolí. El punt de trobada va ser davant del Casal. Mentre esperava els companys, em vaig entretenir a llegir la inscripció del monument de formigó amb la senyera que hi ha a la mateixa plaça, mig amagat pels arbres i la vegetació. Diu així: «1079-1979. El 20 de desembre de 1079, avui fa nou segles, Ponç Hug de Cervera rebé dels comtes de Barcelona, senyors del nucli central de la nació catalana, la comanda i l’honor de fundar, poblar i fortificar la vila i el terme que és, avui, l’Espluga de Francolí. Així, aquestes terres foren redimides el 1079 per la conquesta cristiana, que foragità els invasors sarraïns cap al seu darrer reducte dels espadats de Prades i Siurana».
El final abrandat de la inscripció podria estar signat avui mateix per Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Tanmateix, la crítica d’actituds que cauen en el racisme i la xenofòbia no ens ha de fer oblidar el problema de l’avanç creixent del gihadisme salafista, ideologia islamista radical que atempta contra els drets de les persones, sobretot de les dones, i que propugna la «recuperació» d’al-Àndalus, referint-se no només a l’Andalusia actual, sinó a tota la Península.
Cal vigilar molt davant de conflictes com ara el de Jumella de no posar tothom al mateix sac. Ni tots moros ni tots cristians. Hi ha més de dos bàndols, alguns dels quals ens remeten al segle del monument de l’Espluga de Francolí.