Olfacte periodístic

Uns dies després que la portaveu nacional d’ERC, Raquel Sans Guerra (Valls, 1980), fos elegida vicepresidenta del Parlament de Catalunya, vam estar comentant amb el senyor de La Plumilla que érem davant d’una futura presidenta de la Generalitat. Tots dos vam coincidir que la joventut de Raquel Sans, el seu tarannà assossegat, la seva mà de feina, la seva condició de dona (seria la primera muller presidenta del Govern de Catalunya), tot plegat permetia una predicció infal·lible. Però vet aquí que el passat dimecres, Raquel Sans anuncia en una entrevista d’Octavi Saumell al Diari que deixa la política. “Tinc clar que aquesta és la meva darrera etapa”, diu Sans en l’interviu. “De la política cal saber entrar i sortir. Ho he donat tot per la política institucional, però crec que he de donar pas a noves persones i noves idees. La primera línia política és cicles, i jo no em tornaré a presentar”. Per si podia quedar alguna escletxa de dubte, la dvallenca remata: “Tornaré a allò que he fet tota la vida: treballar en el sector privat”. Afortunadament, la Raquel em va avançar la notícia dos dies abans, fet que em va estalviar un cobriment de cor en llegir la portada del Diari. Queda confirmat aquell aforisme que diu: “Els periodistes són els que preveuen el que ja ha passat i expliquen el que passarà”. O també: “Un periodista és algú que explica el que passarà… després que hagi passat”. Estaré uns dies absent per altres obligacions. Espero que serveixi per afinar el meu olfacte periodístic.ext