Paciència tarragonina

Ala sèrie documental de RTVE La última llamada, Alfonso Guerra explica que quan van entrar a la Moncloa per assumir el govern després de la contundent victòria electoral del PSOE, es van trobar que no hi havia un sol paper en cap calaix dels despatxos presidencials. Només van trobar un document dins d’una caixa forta i eren les instruccions de la mateixa caixa forta. Aquest seria l’exemple més coronat d’un traspàs de competències hostil. Trobem el mateix cas en la situació que patim a Tarragona amb el canvi d’empresa de neteja de la ciutat. Segons l’Ajuntament, FCC, l’empresa concessionària del servei fins ara, no ha recollit les escombraries els darrers tres dies que encara li quedaven de contracte. Si és cert, com diu el consistori, FCC hauria aplicat aquella màxima castellana que diu: Para lo me queda en el convento..., etcètera. La catastròfica situació ha derivat en l’obertura d’un altre expedient sancionador de l’Ajuntament a FCC. Mentre, Urbaser, la nova concessionària, debuta amb els carrers més bruts que mai entre el desconcert dels ciutadans. El que havia de ser un pla de xoc inicial per deixar Tarragona sense ni una cagada de colom, ha esdevingut una altra demostració de l’enorme paciència dels tarragonins. El cas m’ha recordat la metafísica que gastava mon pare, un manxec de Puertollano, anàleg a Sancho Panza en reflexions pragmàtiques. Cada cop que li anunciava que em mudava d’empresa em deia: No sé por qué te cambias. Te van a joder igual.