A Catalunya hi ha al voltant de 360.000 persones amb capacitats diverses que poden integrar-se al món laboral gràcies a la labor d’entitats del tercer sector. En molts casos, la tasca de professionals de diverses especialitats permet que aquestes persones puguin valdre’s de forma independent a casa seva. Aquestes fundacions depenen majoritàriament de recursos públics. Uns recursos que hauria de multiplicar l’Administració si no fos per la labor altruista i desinteressada de les entitats del tercer sector. En definitiva, persones com Christian Azuaga, de 41 anys, o Roc Sumoy, de 54, que treballen de jardiners al Parc del Francolí de Tarragona, gràcies al Centre Especial de Treball de la Fundació Onada, no tindrien oportunitats en el mercat laboral, com recollia el reportatge de Norián Muñoz publicat al Diari de Tarragona el diumenge 7 de desembre. Darrerament, la preocupació s’ha estès entre les entitats que fan aquesta labor social perquè les subvencions de la Generalitat no arriben. Des del Govern asseguren que no hi ha cap retall pressupostari i que el retard en l’abonament de les percepcions és degut «al nou procediment de millora dels programes de subvencions». Amb la burocràcia hem ensopegat. Les nòmines dels treballadors no entenen de paperassa, per la qual cosa algunes entitats han de recórrer a pòlisses bancàries per tenir liquiditat. El Patronat de la Fundació Onada ha aprovat aquesta setmana el pressupost del 2026, tot pregant que es faci realitat l’eslògan de Salvador Illa: «el Govern de tothom».