L'accent de València

Les normes ortogràfiques del valencià no són fruit de l’empescada matinera d’un il·luminat. Darrere hi ha anys d’estudi i debat entre entitats, escriptors i lletraferits per assolir una manera d’escriure uniforme que garanteixi la comprensió i la unitat de la parla, oral i escrita. És així com l’any 1932 s’aproven a Castelló de la Plana les Normes de Castelló, el conjunt de regles adoptades per catorze entitats i 52 escriptors i intel·lectuals. La històrica reunió tingué lloc a Castelló el divendres 2 de desembre de 1932 a la Casa Matutano, al carrer dels Cavallers. La redacció definitiva de les Normes, tal com es publicaren al Vocabulari Ortogràfic, fou obra de Lluís Revest i Carles Salvador (del qual van parlar l’altre dia per felicitar Nadal amb un dels seus versos), i va estar enllestida el febrer de 1933. Entre les entitats firmants hi havia la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, el Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar i moltes altres. Ara, l’Ajuntament de València, a instàncies de Vox, ha aprovat canviar la denominació oficial de València per una versió ‘bilingüe’ en la qual el topònim en valencià s’escriurà amb accent tancat (Valéncia) i el castellà com és habitual. El regidor de Vox, José Gosálbez, ha dit que amb aquesta mesura volen acabar amb el ‘segrest lingüístic’. Si la Generalitat Valenciana ho ratifica, el nom oficial de la capital serà Valéncia/Valencia. A fer la mà!