25 anys del CAP Marià Fortuny de Reus: un motor sanitari i comunitari per al sud

Fa un quart de segle que Reus va guanyar un equipament referencial i modèlic per a la salut i el benestar dels barris del sud de la ciutat. El CAP Marià Fortuny, al carrer Astorga, compleix 25 anys de vida i, aprofitant l’efemèride, el Diari reuneix professionals que hi són des del primer dia i d’altres que s’han anat incorporant a la que anomenen la ‘família Fortuny’.

Amb ells abordem com ha canviat el centre mèdic i la ciutadania a qui presten servei, però també els reptes i desafiaments que té a la cantonada l’atenció primària, la primera trinxera de la salut pública. El CAP va començar atenent 19.400 persones dels barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Bellissens, disposava d’un equip de 36 professionals. En l’actualitat, dona servei a 36.500 persones i la plantilla està formada per més d’una vuitantena de treballadors. Val la pena començar pel principi. El CAP va obrir les portes un dimecres 27 de desembre del 2000. «Ha costat més del previst», deia la crònica de Joan Morales al Diari.

«Una alegria per al barri»

El fet és que la primera pedra es va posar el 1996 i va trigar cinc anys en aixecar l’edifici «dotat de més i millors serveis». A la inauguració hi van assistir veïns, el llavors conseller de Sanitat, Eduard Rius i l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, entre d’altres. El CAP Marià Fortuny va ser la darrera Àrea Bàsica de salut en incorporar-se a la reforma sanitària. Fins llavors, els metges passaven visites dues hores al dia en consultes provisionals mentre els pacients havien d’agafar número.

El nou CAP, tot i el caos propi d’una estrena, va suposar un progrés indubtable. «L’obertura del CAP, amb un edifici modern i amb gent nova, va ser una alegria pel barri. Estàvem tots molts il·lusionats», recorda Sandra Paixà, infermera especialista en pediatria i i al centre des del dia que es va inaugurar.

Els professionals recorden que, en l’arrencada, no tenien història clínica dels pacients. «No sabíem què tenien els pacients. Ho explicaven verbalment i portaven les caixes de medicació. Això va ser complicat. Alguns metges veterans tenien fitxes pròpies, però en general va ser un pèl caòtic tot i la il·lusió», afegeix un altre dels veterans, el metge de família Antoni Palau.

La saba renovada dels metges joves que hi van entrar va ser un influx d’il·lusió i energia, a cabassos. Un altre dels canvis que va aportar el nou equipament va ser la incorporació d’ordinadors a les consultes. «Vam començar de zero perquè la digitalització era incipient. Els més veterans es van haver d’adaptar a la informàtica», rememora Palau.

L’envelliment de la població

La digitalització és una de les grans revolucions de la salut global. Però no l’única. La població de Reus ha crescut moltíssim –s’han duplicat els usuaris potencials de la zona– des de llavors i «la previsió és continuar creixent», explica la directora de l’Àrea Bàsica, Cristina Mestres.

En l’actualitat, a més, recorden que «la població del 2000 no té res a veure amb la del 2026», en referència al fet que l’índex d’immigració ha crescut notablement, amb el repte que això suposa, tal com explica Mestres: «Atenem persones amb un índex socioeconòmic baix i molta complexitat social. Les consultes són més complexes, no només sanitàriament, sinó socialment». Els barris del sud, poblats majoritàriament per andalusos i extremenys que hi van venir a viure durant la segona part del segle XX, ara l’habiten famílies vingudes de l’estranger.

Els treballadors reivindiquen els vincles comunitaris amb el barri

Al seu torn, la plantilla ha anat l’alça i s’ha diversificat. «Tenim més professionals en medicina, infermeria i administració, i hem incorporat nous perfils en nutrició, referents emocionals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes o higienistes dentals». En aquest sentit, l’equipament té integrada una IA sanitària que funciona com a ‘xatbot’ que s’alimenta de fonts oficials. Els professionals hi accedeixen des de la història clínica, però no interfereix ni amb les dades dels pacients ni amb diagnòstics mèdics.

«Abans teníem el vademècum, i ara fem servir la IA com a eina de suport i un consultor que ens resol», afirma Roser Barceló, infermera des de 2007 i actual coordinadora d’infermeria. En aquest context, els professionals alerten alguns usuaris tenen per costum acudir al metge amb un prediagnòstic fet amb IA. «Alguns ens donen lliçons de medicina», diuen somrient.

No cal anar tan lluny per observar transformacions de pes. Per als metges, la pandèmia de la COVID19 va canviar les relacions socials perquè, des de llavors, el pacient exigeix una atenció immediata. «Tots volem immediatesa i en un centre, a vegades, no és possible. Si el motiu és urgent, es visita immediatament; si no, quan hi ha disponibilitat», constata la directora de l’Àrea Bàsica.

Centre de referència

El CAP Marià Fortuny té una particularitat. El Departament de Salut l’ha elegit com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR) amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència organitzativa, l’accessibilitat, la qualitat de l’atenció i la satisfacció dels usuaris.

«Intentem buscar la manera de canviar el model d’abordatge i fer un model nou d’atenció primària, a partir de la integració social, tenir més relació amb l’Hospital Sant Joan i més control de la cronicitat i la fragilitat dels usuaris», afirma Mestres, en al·lusió al procés d’envelliment de la població, un dels reptes més importants a l’horitzó, sobretot, pels problemes d’accés a la medicina que propicia la digitalització.

«L’obertura del CAP, amb un edifici modern i amb gent nova, va ser una alegria pel barri»

Per mantenir-se units, els treballadors s’autoanomen ‘la família Fortuny’. Un grup de whatsapp en què hi conviuen la plantilla actuals amb d’altres que ja han abandonat el centre. «Passes moltes hores aquí i això crea un sentiment de pertinença. Hem viscut moments molt bons i altres difícils, com el Covid i pèrdues de companys. Tot això reforça el valor de la família i del treball en equip», explica Dalmau.

Aliances comunitàries

En qualsevol cas, el CAP funciona com a agent comunitari del barri perquè s’implica en activitats comunitàries com jornades al centre cívic i als centres educatius, cosa que al seu entendre reforça el vincle metge-pacient.

Segons el coordinador administratiu, Constantin Vidu, «abans esperàvem que el pacient vingués a nosaltres; ara som nosaltres qui anem a les entitats del barri, com al centre cívic o al mercat. Fem activitats d’educació per una vida i alimentació saludables. Tot això és obert a tothom i ha passat de ser reactiu a proactiu».

Com serà el centre d’aquí 25 anys? «Si continua el creixement de la població i potser caldrà obrir un altre CAP o desdoblar l’actual», vaticina la infermera Barceló. ‘La família Fortuny’ són un actiu per als sud de Reus.