El periodista Jesús Conte, l’endemà de la confessió de Jordi Pujol que tenia un patrimoni ocult a Andorra, va coincidir als Jardins del Festival de Peralada amb Miquel Roca i amb algun altre exdirigent de CDC. «Tots estaven abatuts», diu Conte en el seu llibre A les dues bandes de la trinxera. Mig segle entre la política i la comunicació. Especialment abatut estava Jesús Conte. Així me’l vaig trobar, efectivament, al Castell de Peralada, on cada any l’agència Efe convidava els periodistes. El dia abans, el 25 de juliol de 2014, en un document sense cap logo, l’advocat de Jordi Pujol feia pública la sorprenent confessió. Jesús Conte, que havia estat cinc anys cap de premsa de la Generalitat presidida per Pujol, i uns altres quatre de Convergència, es va posar des del primer moment al costat de Pujol a través d’una carta emotiva que el president contestà tractant-lo d’’amic’ per primera vegada des de que es van conèixer.
La presentació del llibre de Conte al Centre de Lectura de Reus va tenir un aire de restitució de la figura política de Jordi Pujol. Van sortir detalls de la seva humanitat. Cada setmana visitava el seu rival polític Joan Reventós, enllitat per un vessament cerebral. Josep Fèlix Ballesteros, va explicar que Pujol va estar molt agraït que el truqués personalment l’alcalde de Tarragona per demanar-li que renunciés a la medalla d’or de la ciutat per pròpia voluntat. Era una manera d’evitar l’acarnissament polític. «És un detall que no han tingut molts del meu partit», va doldre’s el president.
Lo más leído
Lo último