La lògica de la protesta

Aquest dissabte se signarà a Asunción al Paraguai l’acord comercial entre la UE i el Mercosur, que agrupa el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, i Paraguai. Han passat 26 anys per acabar tancant un acord, que ha precipitat la política aranzelària de Donald Trump, i la penetració de la Xina a l’Amèrica Llatina. Les reticències de França, també de Polònia i d’Hongria que hi van votar en contra, han frenat l’acord tots aquests anys, i el canvi de posició d’Itàlia, l’ha acabat facilitant. Espanya hi ha votat a favor.

Durant cinc dies els nostres pagesos han sortit a les carreteres, han bloquejat el Port de Tarragona i s’han manifestat a la ciutat, i també han fet talls a l’Urgell, al Pirineu, a la C-16, a l’AP7 i a les Terres de l’Ebre. Sortir a protestar perquè s’entengui que darrere de cada passa com aquesta, que generarà la zona de lliure-comerç més gran del món, amb un mercat de 720 milions de persones i un 20% del PIB global, hi ha en joc la subsistència de molts pagesos, de moltes petites economies familiars.

A França la protesta pagesa ha sigut sempre molt contundent, aquesta vegada va arribar fins a les escales de l’Assemblea francesa a París, i els tractors es van passejar per la torre Eiffel, i a Catalunya no s’ha quedat curta.

Al costat d’aquestes grans xifres que diuen que els països comunitaris exporten uns 85 mil milions d’euros i els sud-americans n’importen prop de 14 mil, hi ha les històries d’aquells pagesos i ramaders que fan la feina ben feta, que aquests mesos han hagut de lluitar contra l’amenaça i crisis de la dermatosi nodular, la pesta porcina africana, la grip aviària, que han hagut de superar la sequera, i una manca de relleu generacional; ara a més temen que aquí hi arribaran productes alimentaris que no tenen les mateixes exigències sanitàries que hi ha a Europa.

Hi ha en joc la subsistència de molts pagesos, de moltes petites economies familiars

La protesta d’aquests cinc dies no pot quedar en no res. Els pagesos tenen la lliçó ben apresa, i han volgut lligar els compromisos del conseller Òscar Ordeig a la paraula del president Illa. El Govern planteja clàusules mirall (que els productes exteriors compleixin la mateixa normativa que els locals), que hi hagi un control efectiu de fronteres, clàusules de salvaguarda i un fons per compensar els sectors afectats.

I qui són els afectats? Pagesos i ramaders, especialment el sector boví, per aquesta competència deslleial que suposa no fer servir el mateix barem per tothom. És clar que hi ha qui hi pot sortir guanyant. L'acord preveu anar reduint els costos que suporten productes que s'exporten a l'Amèrica Llatina, com els cotxes, (i aquí Alemanya compta salvar la seva indústria automobilística) que tenen aranzels del 35%, els de la maquinària, que poden arribar al 20%, i els dels medicaments, un 14%. D'altres productes beneficiats seran el vi i els licors, que tenen taxes de fins al 35%, i l'oli d'oliva, que té una barrera del 10%.

El 2024 Catalunya va exportar als països del Mercosur productes pel valor de 1.418 milions d'euros, segons dades d'ACCIÓ. Sobretot al Brasil on hi venem perfumeria i cosmètica, maquinària i medicaments.

Els pagesos catalans volen que el Govern faci pressió a Madrid, que mirin d’obtenir del Ministeri, i la Moncloa l’atenció i els ajuts que passen per alentir la reducció de diners de la PAC, tenir el mateix tracte en el combustible, que han tingut els pescadors, i enfortir el pressupost del departament i les mesures de suport a la pagesia professional, com ara pagar a aquells que han hagut de sacrificar bestiar en alguna d’aquestes crisis sanitàries que esmentava.

Nosaltres tenim una manera còmoda de fer-los costat: comprar productes de proximitat

I en l’arquitectura institucional el conseller planteja passar de la Taula d’agricultura al Consell Agrari de Catalunya, un ens que permeti incorporar tothom a l’hora de decidir i perfilar el futur del sector primari a Catalunya.

Passar fred, dormir malament, aixecar la veu, fer que t’escoltin mentre talles una carretera, ja és ben trist. De nou la consideració que s’ha de tenir cap els pagesos que generen els aliments que consumim, que tenen el país endreçat, que quan hi ha un incendi han fet el primer tallafocs amb els seus camps conreats, que donen vida als nostres pobles, que ens recorden amb la seva feina, que no hi ha res de franc, que quan no és un aiguat, és la sequera, quan no és una pedregada és una ventada.

Tot això que es veu tan clar, perquè necessita de la protesta per fer-ho evident? Perquè no cau de madur? On és la sensibilitat i el coneixement d’aquells que acaben prenent un determini que afecta a tantes i tantes famílies i que marca de per vida un país?

Sort en tenim doncs d’aquells que aparquen les incomoditats i protesten. Nosaltres tenim una manera més còmoda de fer-los costat: comprar productes de proximitat, tenir clar que és el que entra a casa, què és el que mengem. Fem-ho a consciència perquè salvar la nostra pagesia, també és salvar-nos nosaltres!