Joan Reig cantant El bandoler, quin gran final pel concert que homenatja el gener del 76 de Lluís Llach, i que s’ha pogut veure aquests dimarts i dimecres al Palau de la Música Catalana. Fortalesa i demostració de talent musical, del de Constantí, bateria d’Els Pets, desdoblant la seva veu entre la de Joan Serra i aquell que demana pietat, en un concert màgic que connecta amb la situació que vivíem fa 50 anys.
Aquell gener del 76 Lluís Llach va fer tres concerts els dies 15, 16 i 17 al Palau d’Esports de Barcelona, sota control i entrada dels grisos a mitja actuació buscant les senyeres que els i les assistents s’havien amagat entre sostenidors i panxes. Des del maig del 75 el franquisme havia cancel·lat un centenar de concerts de Llach. Feia dos mesos de la mort del dictador i cada encenedor acompanyant una tornada d’una cançó era com una bufetada al règim que volia perpetuar Arias Navarro i companyia. El governador civil de Barcelona era Rodolfo Martín Villa, i el promotor musical Joan Molas (nascut a Reus amb connexió familiar vila-secana) va contactar amb l’Oriol Regàs, el de Bocaccio, que tenia bones connexions amb tothom, perquè figurés com a organitzador del concert. Lluís Llach li va agrair –a aquesta burgesia compromesa– aquest dimarts des de l’escenari del Palau de la Música.
La idea de repetir el concert la van tenir fa un any Xavier Pintanel, Fermí Puig i Carles Girbau
Una lluita a base de versos i cançons que havien de superar la censura, i l’ambient resclosit d’un règim decrèpit i que miraven d’acumular il·lusions i que es traduïssin com deia el lema en llibertat, amnistia, i en l’Estatut d’Autonomia.
Aquelles il·lusions no s’han acabat de recórrer del tot, i sovint sembla que encara siguem allà mateix. L’evolució política dels últims anys ha fet que aquests dies al Palau no es reclamés l’autonomia –sempre millorable per la Catalunya dels 8 milions: rodalies, immigració, habitatge, salut, educació– sinó directament la independència que es va temptejar el 2017. Però és clar que aquell paisatge sonor que recull el disc Barcelona Gener de 1976, i que completaven concerts com el de Raimon el 30 d’octubre del 75 o el de Quico Pi de la Serra el 27 de febrer del 76, també al Palau d’Esports, els coneguts com a concerts de la transició, estan gravats a la memòria de bona part de la ciutadania catalana, i també es fan seves ara les generacions que han sentit totes aquestes cançons als cassets, tocadiscs i ràdios de casa.
La idea de repetir el concert la van tenir fa un any Xavier Pintanel, Fermí Puig i Carles Girbau, que ja hi eren fa 50 anys, i d’un a esmorzar a obrir una nova edició del Barnasants.
Joan Reig i Gemma Humet en un teva-meva i també fent duet les cançons d’aquell gener, sota la direcció de Manel Camp, per la teclista Anna Bosch, el baixista Jordi Gas, la flautista Sofia Itriago, el guitarrista Borja Penalba i el bateria Lluís Ribalta.
I actuacions especials de Santi Arisa, que com Camps va ser en aquell concert del 76, també la del jove Fredrik, que va cantar amb Llach Si arribeu i la Coral Escriny i una secció de vents de Santpedor.
Lluís Llach va jugar un paper d’espectador, però compartint cançons com A força de nits amb Gemma Humet i El jorn dels miserables amb Joan Reig; Abril 74, amb Borja Penalba i L’estaca final cantada entre tots els músics i el públic. L’estaca, La gallineta, Cal que neixin flors a cada instant, I si canto trist, Viatge a Ítaca, i en Maurici... el públic les canta així que en sent els compassos.
Un seguit d’emocions que arribaran renovades a Reus, dins del festival Accents el 28 de novembre, en una gira que també passarà per sis ciutats més.
Emocions que arribaran renovades a Reus, dins del festival Accents el 28 de novembre
És cert que la nostàlgia i la música van de bracet, i que les cançons tenen un gran poder evocador, cadascun dels espectadors que hi ha hagut al Palau de la Música duia la seva motxilla. Hi havia gent que havia assistit a algun dels concerts del 75, i n’hi havia que s’estrenaven en aquest enfilall de melodies. Els vídeos de l’època, on Lluís Llach reflexiona sobre el poder de convocatòria que tenien els cantautors de l’època contrasta amb la deriva i paper que té la música en els nostres dies. Encara que avui per exemple, un concert en pro de la causa i els drets dels palestins, pugui recordar també aquests concerts amb una causa que vagi més enllà del plaer i gust per la música. Esperarem que Llach sigui a Reus aquest novembre.
Lo más leído
Lo último