Quan un col·lectiu –literari en aquest cas– depassa la dècada d’existència i continua amb el mateix tarannà dels seus inicis, podem afirmar amb poc marge d’error que ha enfocat força bé el camí a seguir i que va encertant els projectes que impulsa. I ho dic amb prou coneixement de causa, ja que comparteixo amb Victòria Rodrigo la coordinació de Reusenques de Lletres des de l’any en què es va formar, el 2013. Les Reusenques ens definim en primer terme com a lletraferides; ara mateix en som més de vint, sempre amb la premissa que res no ens obliga a ser-hi sinó les ganes de compartir l’afició literària que ens caracteritza amb altres dones de professions, interessos i edats diverses. I ens agrada i ens anima, sobretot a les més veteranes, constatar que sempre hi ha alguna nova incorporació.
Com sol passar amb qualsevol idea que presentem al nostre col·lectiu, hi ha d’haver un nombre determinat de persones que s’avinguin a tirar-la endavant i fer-la efectiva. Aquesta vegada, en la reunió de primers de desembre de l’any passat, quan les dues coordinadores vam exposar a les nostres companyes el que ens ballava pel cap, no les acabàvem de tenir totes... perquè es tractava d’escriure textos que tinguessin a veure amb el gènere teatral i érem conscients de la complexitat de l’assumpte, el qual no havíem explorat encara com a grup. La sorpresa, agradable, va ser que de seguida s’hi van apuntar setze autores, unes més convençudes que altres, però totes entusiasmades amb el nou repte. Així doncs, com sempre, vam establir un calendari per anar revisant els esborranys, a fi que el resultat fos tan digne com la nostra traça i la bona predisposició ens ho permetessin.
Els textos, d’una extensió pautada, a més de la recurrent al·lusió explícita a Reus pròpia del col·lectiu, havien de tenir en compte, és clar, les especificitats i tècniques pròpies de la dramatúrgia, per tal que fossin susceptibles de ser representats, bé mitjançant una lectura dramatitzada o bé amb una posada en escena. Així que, setze Reusenques: setze propostes distintes. Cadascuna amb el seu estil. Amb monòlegs o amb diàlegs. Amb acotacions o sense. Amb històries d’ahir i d’avui, des de les més esbojarrades a les més serioses. Amb personatges decidits i altres més cagadubtes. Entre la versemblança i la imaginació desbordada. Però amb un denominador comú: les ganes de fer passar una bona estona a qui ens llegeixi o a qui ens vingui a trobar a l’escenari, que en el teatre no estan renyits la lectura amb l’espectacle.
Tot s’ha de dir: hem comptat amb col·laboracions impagables de dones vinculades d’una manera o altra amb el món de l’escena, entre les quals cal destacar la de l’actriu i directora reusenca Rosa Mateu, perquè sense ella aquest projecte no hauria assolit la categoria que té. I no cal ni dir que, sense el suport incondicional d’Arola Editors, que ens fan costat des del nostre segon volum, tampoc no ens n’hauríem sortit tan satisfactòriament.
Aquest darrer treball dut a terme, que ha donat cos al llibre titulat Reusenques, a escena! —el novè del nostre currículum— serà presentat el dimecres 19 de novembre, a les 7 del vespre, al Teatre Bartrina; amb una escenografia ad hoc i amb moltes ganes de poder compartir l’esdeveniment amb tothom qui ens hi vulgui acompanyar. Després, al febrer i a la tardor de 2026, com ja anirem anunciant amb més detall, hi haurà uns altres actes estretament vinculats amb el llibre i, per descomptat, amb el teatre.
Desitgeu-nos molta merda!
Lo más leído
Lo último