L’hivern no és bastard. Si no el fa aviat, el farà tard”: heus ací una de les moltes parèmies d’una estació meteorològica que encetem 4 dies abans de Nadal. Un dia fins al qual no és hivern formal.
El fred comença a notar-se. Fa rasca. És normal. Alhora té, tanmateix, un encís i un caliu especials. “A l’hivern, bona sopa i vi calent / A l’hivern, el millor amic és un bon abric /Convé tenir ben proveït el graner i el llenyer / Per l’hivern, val més colrar que no pas matinar / Per l’hivern, bona sopa i vi calent / El foc, a l’hivern, és el millor aliment”. Pels nostres verals, encara hi ha qui es queixa de fred. Ens hem parat a pensar, algun moment, en l’atrocitat salvatge del batlle Xavier Garcia Albiol (de Badalona) foragitant unes quatre-centes persones d’un antic institut ? Això sí, sense oferir cap mena d’alternativa que culpar els governs (espanyol i català) de plantejar solucions.
En aquesta conjuntura, a casa nostra “l’hivern porta l’enterrament”. «És una estació que no se la mengen els llops». “L’hivern té mal govern”. I, amb alguns líders populistes i ultradretans com ell, van més que mal dades. Tant de bo que algun jutge agosarat i ben plantat faci per plantar-li cara i ensenyar-li les dents !
Ens volen fer creure que som al segle XXI. Emperò, són una munió els detalls i els inputs que ens fan palès el contrari. No serà que anem enrere com els crancs...i que el Déu que governa el planeta tan sols és el diner, encara que sigui damunt d’unes palles ?