Estic d’acord, com la majoria dels ajuntaments de pobles petits, amb el que diu l’alcalde de l’Aleixar, Josep Biosca, a l’article al Diari que signa Paula Montalvo, titulat «Els pobles petits es converteixen en caramels per als projectes d’energies renovables». Biosca manifesta que «...no estem en contra de les energies renovables però el seu desplegament ha de ser equilibrat a tot el territori...» Aquesta és la primera veritat; no s’hi val que la Terra Alta disposi de 160 molins que produeixen energia per abastar dos milions d’habitatges i ara, amb el nou «Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables», s’ampliï a doblar la producció per abastar-ne quatre milions. La Terra Alta, considerada de les més «pobres» de Catalunya, disposa de 10.000 habitatges i, per tant, amb un sol molí produeix energia per abastar-la plenament i li’n sobra.
La segona veritat és que els projectes destinats a l’autoconsum de poblacions petites no estan mal vistos ni pels ajuntaments, ni per les entitats, ni per la ciutadania. En canvi, denuncia que s’aprofiten els termes municipals dels pobles petits, «...perquè son territoris rurals, amb el sòl més barat i amb pocs recursos per frenar projectes de grans dimensions...» No és casualitat que les energies renovables s’instal·lin als pobles que es despoblen, on es tanquen les poques botigues i negocis que funcionen, que tots els seus fills universitaris s’estableixen fora i que només hi viuen jubilats. Pobles on es deshabiten les cases i al cap d’uns anys s’enderroquen. Els pagesos no poden viure de les collites i no els arriba el relleu professional. Les terres s’ermen, els boscos s’engrandeixen i els incendis cada cop son més grossos i difícils de sufocar, causen greus perjudicis als territoris incendiats i son més difícils de controlar.
A la Terra Alta hem estat generosos. En canvi de la nostra filantropia i esplendidesa se’ns pretén compensar amb un nou Pla que dobla l’actual producció. De tant altruistes i desinteressats ens paguen obligant-nos a incrementar la nostra generositat, quan a la majoria de les comarques catalanes, insolidàriament, es neguen a instal·lar un sol molí.
La conclusió de l’article és que la presa de pèl passa de rosca. Els alcaldes, els municipis i les associacions de la Terra Alta, només poden acceptar augmentar les produccions si s’aporten recursos suficients per combatre el despoblament, la pobresa i un desenvolupament social i econòmic sostenible i equànime amb la resta de Catalunya. La primera compensació directa que afecta els pagesos, que son els principals aportadors de les terres per produir l’electricitat, es que se’ls pagui la totalitat del consum de la factura de l’energia comptabilitzada pels Regs agrícoles. També que sigui gratuïta la partida del transport que paguen tots els veïns –ja que som els productors–. I una tercera hauria de ser que s’apliqui als habitatges i empreses de la comarca una rebaixa considerable del consum elèctric, reflectida en la factura mensual.
La conclusió que hauria de legislar el Pla d’Energies Renovables és establir compensacions dignes pels pobles productors, amb alternatives semblants que he donat per la Terra Alta. Altrament, la insolidaritat de la majoria dels pobles i comarques de Catalunya augmentarà quan les energies renovables son necessàries pel desenvolupament del país. L’error actual és premiar la insolidaritat sense compensar la filantropia. L’alcalde Biosca vol un «desplegament equilibrat». Té tota la raó. El Govern i les elèctriques han d’actuar amb equitat i compensant els generosos.
Lo más leído
Lo último