Amb la mort del doctor Agustí Tarrés Roure, Tarragona perd un metge que va entendre com pocs què vol dir cuidar i educar alhora. Pediatre de referència a la ciutat durant dècades, va acompanyar generacions de famílies amb una manera d’exercir la medicina basada en la vocació, en la proximitat i en el respecte profund pels infants i les seves famílies. El seu tracte proper, la seva capacitat d’escolta i una mirada sempre serena el convertiren en una figura de confiança per a moltes llars tarragonines.
Va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, on exercí com a pediatre i s’especialitzà en l’àmbit de la pneumologia infantil. Paral·lelament, mantingué una implicació activa en la vida mèdica i científica del territori, assumint responsabilitats institucionals i participant en espais de reflexió professional. Defensor convençut del servei públic, entenia la medicina com un compromís amb la comunitat, exercit des del rigor, però també des de la humanitat i el temps dedicat a escoltar.
La seva manera de fer transcendia la consulta. En un context sovint marcat per la pressa i la burocràcia, Agustí Tarrés va optar sempre per la paraula justa i el temps necessari. Per a moltes famílies, fou el pediatre que calmava una febre nocturna tant amb coneixement mèdic com amb serenor i confiança, recordant que l’atenció personal és una part essencial de la cura.
Més enllà de l’àmbit sanitari, va tenir un paper clau en la història educativa de Tarragona com a membre fundador del Col·legi Mare Nostrum. Des dels inicis del projecte, hi estigué estretament vinculat al llarg dels cinquanta anys d’història del col·legi, exercint diverses responsabilitats dins del Consell d’Administració, inclosa la presidència. Des d’una actitud discreta però constant, aportà criteri i sentit comú en moments determinants, contribuint a consolidar un projecte educatiu sòlid, arrelat al territori i fidel a uns valors clars.
Els qui el vam conèixer en destaquem la seva qualitat humana, la coherència vital i la seva manera de ser-hi sempre, sense estridències. Metge vocacional, amic lleial i persona compromesa, representà una manera d’entendre el servei a la comunitat basada en la constància, en la discreció i en la responsabilitat. Tarragona acomiada un ciutadà exemplar, i el Col·legi Mare Nostrum plora un dels seus pilars fundacionals. El seu llegat perdura en la memòria de moltes famílies i en la història d’una institució que ajudà a construir amb dedicació i vocació de servei.