Fa uns dies l’alcalde Viñuales afirmava que l’arribada del Tour de França era lo més gran que passaria per Tarragona «des de l’època d’August». Ves que no fem curt! Benvinguda sigui l’autoestima de l’alcalde però, si m’ho permeteu, aprofitarem el símil per a fer-ne una reflexió.
L’Emperador August va emprendre una profunda transformació de l’Imperi. Sobre la base de la Pax Romana, una de les seves màximes fites va ser la construcció d’una extensa xarxa de calçades d’abast imperial que facilitava el contacte humà, el comerç i el trasllat de les legions. La més coneguda en va ser la Via Augusta, que passa per casa nostra. Una operació urbanística amarada d’ambició, mirada llarga i visió de conjunt. No eren vies soltes, era una xarxa i tenia un propòsit: que tots els camins portessin a Roma.
La sortida del Tour és una notícia excel·lent però és la foto d’un dia i té l’impacte efímer que té. En canvi, les infraestructures queden. I determinen el benestar, la qualitat de vida i la prosperitat de la població. A la Tarragona d’avui i a la Roma d’August.
Crec que a l’alcalde li és exigible el coratge, l’ambició i la mirada llarga d’aquell amb qui es compara. He trobat a faltar aquestes virtuts quan ha tret carrils bici que necessitaven connectar-se en xarxa mentre en construïa d’altres que naixien aïllats. Quin sentit té que acollim el Tour si la nostra canalla no pot anar en bici a l’escola? On queda l’ambició si ens deixem retallar el futur Passeig Ciclable a la Mora, quan apuntàvem a Europa i al foment del cicloturisme?
Més fermesa i coratge mereixien negociar el paper de Tarragona a l’Ens Metropolità, on paguem com el municipi més gran i votem com el més petit. Això menysté que hi som el 40% de la població i el 45% del PIB. Ara caldrà jugar molt bé les cartes perquè allí s’hi decidirà el posicionament territorial respecte la qüestió ferroviària i l’estació central que, tant l’alcalde com jo, defensem que ha d’anar a l’Horta Gran.
Però Tarragona té un futur esplendorós si la governem amb aquests valors. Un immens llegat republicà de 500 milions d’euros està en marxa per dotar la nostra ciutat de grans equipaments capitals, tals com el nou Joan XXIII, la Ciutat de la Justícia i la Residencial. O per dotar-la de bones avingudes amb la humanització de les carreteres a Ponent i Llevant, inclosa l’ampliació del pont del Francolí. O per fer el TramCamp i generar habitatge. En definitiva, cal gestionar la segona ciutat de Catalunya amb més fons Next Generation amb la mateixa ambició republicana amb que els vam aconseguir.
L’any que encetem presenta bones oportunitats a nivell local que ajudarem a aprofitar. Una d’elles deriva de l’estalvi de 15 milions d’euros que tindrem en el cas Jaume I, gràcies a la recent sentència judicial que donava la raó a les reclamacions del Consistori. El nostre company Jordi Fortuny va ser qui va liderar aquesta iniciativa amb el valor que Tarragona necessita.
Hi ha una altra manera de fer les coses, amb menys hipèrboles i més rigor. Treballar per la gent de Tarragona i amb la gent de Tarragona. I fer-ho, això sí, amb les més altes dosis d’ambició i coratge. Marcant un rumb: cohesionar-nos, entre nosaltres, amb el territori i amb el món. Fer que tots els camins portin a Tarragona a fi de viure-hi millor.
Lo más leído
Lo último