Les grans inversions a les àrees nuclears, un repte de país

En els darrers mesos de 2025, l’Òrgan de Govern dels Fons de Transició Nuclear, de la mà dels tècnics d’ACCIÓ, va avaluar minuciosament un seguit de projectes empresarials que es beneficiaran d’uns ajuts econòmics per iniciar o ampliar activitats a les àrees afectades per l’hipotètic tancament de les centrals nuclears catalanes. Com no ens hem cansat de repetir des de la creació d’aquests Fons de Transició Nuclear, no són diners públics regalats alegrement a empreses que passaven per allí. La raó de ser –i la legitimitat– d’aquests recursos respon a un repte d’interès general: estimular la diversificació econòmica d’unes àrees que durant mig segle de generació energètica nuclear viuen instal·lades –i no per voluntat pròpia– en el monocultiu econòmic.

Una situació aquesta que es dona a tot el món quan en un territori amb poca població i pocs recursos aterra una activitat industrial molt potent que transforma la seva fisonomia, amb efectes positius i altres que no ho són tant. Es genera riquesa, sí, s’absorbeix la seva mà d’obra i es creen molts llocs de treball, també. Però amb aquest procés s’anul·len de facto totes les altres activitats econòmiques pel magnetisme que tenen els sous alts i estables. I, també, per l’estigmatització del territori, que, en el cas de l’energia nuclear, difícilment podrà explorar altres sectors com l’agroalimentari o el turístic.

És just, doncs, que quan aquesta activitat que ha deixat sense alternatives a un territori –per una qüestió d’interès general com és la generació energètica, no ho oblidem – s’injectin diners per ajudar-lo a construir un nou model econòmic. Diners que, a més, no provenen de l’erari públic, sinó d’un impost especial que grava a l’activitat nuclear. Però substituir –o acostar-s’hi – a una indústria que suposa més de 3.000 llocs de treball no és fàcil. De fet, és molt complicat. Per això, cal alguna cosa més de tot el que estem fent.

Els Fons de Transició Nuclear, en la convocatòria de 2025, una pluja de 52,5 milions d’euros per a empreses de les dues àrees nuclears catalanes: la d’Ascó i la de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. De ben segur que aquests diners seran una injecció molt positiva per a empreses de dimensions i sectors molt diversos, però totes elles aportaran el seu granet de sorra per impulsar el dinamisme als nostres territoris. I si goso assegurar-ho és perquè, repeteixo, la Secretaria Tècnica està fent molt bé la seva feina d’analitzar amb lupa els projectes presentats. No pot ser d’altra manera, són diners públics i s’han d’assignar amb responsabilitat, assegurant que serviran per al propòsit per al que es van crear.

Però, i em torno a repetir, cal alguna cosa més. Les iniciatives empresarials que tenim sobre la taula són projectes d’emprenedoria o, com a màxim, pimes amb recorreguts molt prometedors. Ens falten les grans inversions. A uns territoris com els nostres, acostumats a una activitat com la nuclear, que té una enorme capacitat de generar llocs de treball estables i qualificats, necessitem inversions industrials d’una certa envergadura per tal que el procés de diversificació econòmica arribi a bon port i el que ens quedi després de l’era nuclear no sigui una comarca molt vinguda a menys.

I aquí és on necessitem més ajuda. Ja fa temps que els representants d’aquests municipis estem fent de comercials dels nostres espais per acollir activitat empresarial. Sabem quins són els nostres actius: l’àmplia disponibilitat de sòl industrial, l’aigua, l’energia, la mà d’obra especialitzada... i els ajuts com els del Fons de Transició Nuclear. I anem aconseguint resultats. Però hem de reconèixer que no podem jugar a algunes lligues. Som municipis petits i tenim les nostres limitacions.

Per això demanem als Governs, al català i al de l’Estat, un plus de col·laboració en aquest repte que pensem que és de país. Ells sí que juguen a les grans lligues, com demostra, per posar un exemple proper, que va ser la Generalitat qui va aconseguir, durant l’anterior mandat, l’astronòmica inversió de la sud-coreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp: 1.200 milions d’euros i 600 llocs de treball.

I la candidatura a que Móra la Nova aculli una gigafactoria de la Unió Europea és una molt bona notícia que hem d’agrair. Però no és suficient. En primer lloc, perquè només és una candidatura d’uns terminis incerts (i la diversificació econòmica urgeix). I en segon perquè, si arriba a materialitzar-se, atraurà uns perfils professionals molt específics que, amb molta probabilitat, viuran fora de la nostra comarca. Per neutralitzar l’impacte del tancament de les centrals necessitem també inversions industrials d’un altre tipus. L’ampliació del polígon d’Ascó segueix tramitant-se i poblar-lo d’activitat és la principal tasca de l’Ajuntament d’Ascó i hauria de ser també una prioritat per al Govern.

En aquest sentit, la Generalitat va anunciar el 2025 un pla per incrementar la inversió estratègia de país, amb unes xifres molt ambicioses: 6.000 milions d’euros i 45.000 llocs de treball. Ho celebrem. I sabem que en molt bona mesura aconseguir aquests objectius passen pel gran magnetisme que tenen pols econòmics com Barcelona o les àrees industrials de Tarragona, Girona, Lleida o la Catalunya Central. Però també cal tenir en compte que al denominat rerepaís hi ha zones amb un seguit d’actius idonis per a acollir determinades activitats, com ha quedat demostrat. Materialitzar-ho és qüestió de posicionament i, també, de voluntat política, que ha d’interioritzar la promoció econòmica dels nostres territoris és una aposta pel reequilibri territorial i, per tant, un repte de país.