Al Baix Camp hi ha debats que no s’han de tancar mai, perquè sostenen l’ecosistema emocional del territori. Un és si el vermut ha de portar sifó. L’altre, molt més delicat, és on va néixer Antoni Gaudí. No tant per interès biogràfic —detall menor— sinó perquè, sense aquesta discussió, Riudoms i Reus haurien de parlar del temps.
Reus defensa que Gaudí hi va néixer amb la tranquil·litat de qui sap que té ciutat, prestigi i una llarga tradició de donar per fetes certes coses. Segons aquesta versió, Gaudí és reusenc perquè tocava ser-ho: hi havia carrers, indústria, una vida urbana prou seriosa com per engendrar un geni universal. Tot molt coherent. Massa, fins i tot.
Riudoms, en canvi, no eleva gaire la veu. No cal. Riudoms té una masia, una casa, uns papers i aquella seguretat pròpia dels pobles petits que no necessiten convèncer ningú perquè ja saben que tenen raó. Segons Riudoms, Gaudí va néixer allà, envoltat de camps, silenci i sentit comú, i després ja el van portar a Reus, com es porta un infant al lloc on passen coses.
La discrepància és elegant: ciutat contra poble, cafè contra avellaners, modernitat contra terra. A Reus, Gaudí s’explica per la vitalitat urbana; a Riudoms, per la connexió amb la natura. Curiosament, totes dues lectures encaixen perfectament amb l’obra de Gaudí, cosa que demostra que els genis serveixen per justificar-ho tot.
Els historiadors, pobres, insisteixen a parlar de registres baptismals, documents notarials i contextos familiars. Fan la seva feina amb rigor, sense entendre del tot que aquí el que es discuteix no és un fet, sinó una propietat moral. Gaudí no va néixer: es va adscriure. I això, al Baix Camp, és una cosa molt seriosa.
Potser la solució seria admetre que Gaudí va néixer a Riudoms però va pensar per primera vegada a Reus. O que va néixer físicament en un lloc i simbòlicament en l’altre, com passa amb tantes coses importants. També es podria crear una denominació d’origen controlada: «Gaudí, producte nascut entre municipis amb alt valor patrimonial».
Fins que arribi aquest consens impossible, la polèmica continuarà fent la seva funció social imprescindible: reforçar identitats locals, omplir articles d’opinió, justificar plaques commemoratives i permetre que dues poblacions veïnes practiquin l’art ancestral de discutir amb educació però amb convicció absoluta. Perquè, al capdavall, no importa tant on va néixer Gaudí com el fet que tothom tingui clar que, si hagués nascut avui, hauria deixat constància del lloc exacte amb tres testimonis, un dron i una placa inaugurada abans del baptisme.
Lo más leído
Lo último