Fotografies mai vistes del bombardeig del 17 de setembre del 1937 a Reus

El fons de la família Martí de Dalmau, cedit fa uns 10 anys al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR), ha permès ara observar algunes escenes lligades al bombardeig del 17 de setembre del 1937 que no s’havien vist mai fotografiades, capturades per Josep Gili.

N’hi ha una d’extraordinària: «Un acte de condol, de solidaritat amb les víctimes, un seguici fúnebre que es va convocar l’endemà i que és molt interessant perquè mostra la capacitat de reacció de la gent i una societat molt organitzada», explica l’etnòleg Salvador Palomar.

Part del material –unes desenes de fotografies– va projectar-se ahir al Museu Salvador Vilaseca, coincidint amb el 17 de setembre. El coordinador del CIMIR, Àlex Cervelló, apunta que en pocs dies es publicarà un article sobre la documentació a la pàgina web del Centre i, «en uns sis o set mesos», la resta del fons, que s’està digitalitzant i documentant, estarà disponible.

El fons, que aborda diferents temàtiques, l’integren, en total, 710 positius, 954 negatius de plàstic i 80 negatius en placa de vidre. Josep Gili, «arquitecte o vinculat al món de l’arquitectura i la construcció», va viure del 1897 al 1944. «Va fer aquestes fotografies buscant detalls de les destruccions i de com es protegien els edificis afectats pels bombardejos perquè no s’esfondressin i causessin danys a la gent», indica Cervelló.

Les que es van exhibir ahir mostren «la construcció de refugis, els efectes de diversos bombardejos sobre les cases i el fet que aquestes s’havien d’acabar d’enderrocar o s’havien de falcar», tal com detalla Palomar, que subratlla que tot plegat ajuda a entendre «la vida sota les bombes» durant la Guerra Civil, quan «la supervivència exigia molta feina».

L’etnòleg destaca, amb tot, les imatges del seguici fúnebre «convocat per l’Ajuntament i amb moltíssima gent», que va tenir lloc el 18 de setembre del 1937, on apareix «una pancarta amb la frase ‘Los compañeros de Construcciones aeronáuticas se suman al duelo de Reus’». «Eren treballadors de la fàbrica d’avions que havien vingut de Getafe amb les seves famílies i les fotografies documenten aquesta realitat», afegeix Palomar.

El del 17 de setembre «va ser el primer gran bombardeig, que va quedar marcat a la memòria». «Des de les vies del tren i acabant a la zona de la plaça de Sant Francesc, va tallar la ciutat i va generar un abans i un després», amb almenys una dotzena de víctimes. Entre elles, casos més coneguts com el de la bibliotecària del Centre de Lectura, però també altres com «el d’una noia que va avortar a la Maternitat». L’acte d’ahir va servir, també, per homenatjar-los.