Reus és la quarta ciutat catalana amb més cobertes d’amiant pendents de retirada

Reus és la quarta ciutat de Catalunya amb més cobertes d’amiant pendents de retirada, amb la nova llei que n’obligarà l’eliminació a punt de ser aprovada pel Parlament, ja que aquest mineral suposa una amenaça per a la salut pública. Segons dades del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT), la capital del Baix Camp acumula 1.273 cobertes afectades, el doble que Tarragona, amb 634. A nivell català, només Barcelona, Lleida i Sabadell superen aquesta xifra.

Al Camp de Tarragona, darrere de Reus, hi ha municipis com Tortosa (1.141 cobertes), Valls (636) i Riudoms (560). En total, la demarcació acumula prop de 6.000 cobertes amb amiant, que caldrà substituir abans del 2032, l’any fixat per la Llei Contra l’Amiant, que s’aprovarà en menys d’un any. La normativa preveu sancions de fins a 100.000 euros per als propietaris que no compleixin el termini.

L’estudi del COATT, elaborat mitjançant tecnologia dron, ha permès identificar amb precisió les cobertes afectades, que es concentren principalment en naus industrials, magatzems agrícoles i zones comunitàries d’edificis construïts entre els anys 1950 i 1990, una època en què l’ús de fibrociment amb amiant era habitual. Aquest material es va prohibir el 2002 per la seva alta toxicitat i per estar vinculat a malalties respiratòries greus, com l’asbestosi o el càncer de pleura.

La retirada de l’amiant només pot fer-se a través d’empreses especialitzades i inscrites al registre RERA, que garanteixen una gestió segura dels residus perillosos. Actualment, al Camp de Tarragona hi ha 178 empreses autoritzades, segons el Departament d’Empresa i Treball. El COATT recomana a la ciutadania que detecti amiant a les seves propietats que sol·liciti assessorament tècnic per planificar correctament la substitució.

Tot i que les cobertes són l’element més visible, el COATT adverteix que l’amiant també es pot trobar en altres elements menys evidents com baixants pluvials, dipòsits d’aigua, xemeneies o caixes d’ascensor, especialment en edificis antics.