Oci
Reus: Quan jugar és retrobar-nos amb el fil invisible que uneix mans i generacions
El Reus juga! ens recorda, en la seva vuitena edició, que jugar no és només passar l’estona, sinó també un acte de memòria i d’identitat col·lectiva que fomenta la participació, el respecte i el sentiment de pertinença

Diferents mostres de jocs al Raval de Santa Anna
Aquest cap de setmana, la ciutat de Reus ha acollit la vuitena edició del festival El Reus juga!, una cita que s’ha consolidat com un espai de trobada per reivindicar els jocs tradicionals com a patrimoni cultural i vehicle de cohesió social. La iniciativa, organitzada per la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/Birles i la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals, ha aplegat un ampli ventall de propostes que han convertit places i carrers en escenaris de memòria, convivència i aprenentatge col·lectiu.
Més enllà de l’element lúdic, el festival ha volgut posar l’accent en el valor social dels jocs populars, concebuts com a espais de relació, intercanvi i transmissió de valors; aquests jocs són una eina viva de transmissió cultural i de cohesió entre generacions, perque quan juguem, parlem, riem, ens expliquem històries. Els jocs són una excusa per trobar-nos. Practicar el Bòlit, la Morra, les bitlles de sis o participar en l’estirada de corda ha estat una experiència compartida entre generacions, en què el joc ha esdevingut llenguatge comú. també es recalca intrínsecament queels jocs tradicionals ens recorden que el carrer és un lloc per trobar-nos, per crear vincles i per reconstruir comunitats.
Els visitants han tingut ocasió de descobrir disciplines tan diverses com les Quilhes de Tredòs, el Mölkky, el Jogo do Beto de Portugal o el Pljočke de Croàcia, tot constatant com el joc és un element universal que adopta formes pròpies en cada territori. Aquesta pluralitat no només evidencia la riquesa cultural que s’amaga darrere de cada pràctica, sinó que també posa en relleu la seva funció com a espai de convivència intergeneracional i intercultural.
Tot i la inestabilitat meteorológica, els presents han tingut ocasió de descobrir disciplines tan diverses com les Quilhes de Tredòs, el Mölkky, el Jogo do Beto de Portugal o el Pljočke de Croàcia, tot constatant com el joc és un element universal que adopta formes pròpies en cada territori. Aquesta pluralitat no només evidencia la riquesa cultural que s’amaga darrere de cada pràctica, sinó que també posa en relleu la seva funció com a espai de convivència intergeneracional i intercultural.
En un món on les pantalles sovint ens aïllen, El Reus juga! reivindica una altra manera de ser-hi: jugar per conviure, recuperar el carrer com a espai comú i recordar que la cultura popular és un patrimoni viu. El festival tanca la seva vuitena edició amb la voluntat de seguir creixent i consolidar-se com una cita imprescindible per a tots aquells que entenen que jugar és, sobretot, una forma d’estimar i cuidar la comunitat.