La Generalitat veu "inviable" excavar la possible fossa franquista de Pich Aguilera a Reus

La Generalitat descarta dur a terme cap intervenció al solar de Pich Aguilera on el Banc de la Memòria Democràtica identifica l’existència d’una possible fossa comuna de la repressió franquista. Així ho confirmen fonts del Departament de Justícia al Diari, que detallen que mentre no es localitzi amb precisió el pou on s’hi haurien dipositat restes humanes, «no és viable» fer una prospecció arqueològica. Tècnics municipals han intentat sense èxit identificar el pou, que hauria estat tapiat l’any 1951, segons testimonis escrits de l’època.

De fet, la possible fossa comuna va tornar a debat públic després que la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera, situada a l’avinguda del President Companys, figurés com un dels quatre terrenys municipals que l’Ajuntament de Reus ha reservat a la Generalitat per a la construcció de prop de 300 habitatges de lloguer assequible. Les fonts consultades assenyalen que, en cas que el projecte urbanístic es concreti, s’hauran d’establir els controls arqueològics corresponents dins del pla d’obra: «Direcció General de Memòria Democràtica està en disposició de fer una avaluació i, si es localitza la fossa, d’intervenir-hi». En cas que s’hi trobessin restes humanes, l’obra es paralitzaria.

El pou en qüestió se situaria a l’espai comprès entre l’Escola de Treball -actual Institut Baix Camp- i l’antiga fàbrica tèxtil. Es va construir a principis del segle XX per abastir d’aigua el conjunt de naus industrials de l’entorn.

Durant els primers mesos de la postguerra, diversos historiadors locals apunten que aquest entorn hauria pogut ser utilitzat com a espai de reclusió repressió franquista, si bé no hi ha cap document oficial que ho certifiqui. Antoni Batlle Mas, militant del Front Nacional de Catalunya, és el principal testimoni escrit sobre l’existència del pou, recollit per l’etnògraf Salvador Palomar.

Si la Generalitat destina el solar a habitatge social, s’hi preveu un control arqueològic

Tal com explica Palomar, l’any 2001 Antoni Batlle va publicar un article a El Punt on relatava que, l’any 1951, en un context de sequera a Reus, el propietari de la fàbrica tèxtil va intentar aprofitar aquell pou com a possible recurs hídric per a la ciutat. Segons Batlle, ell mateix hauria encarregat a un parent que n’inspeccionés l’interior.

«Hi va baixar i, al cap de pocs moments, va pujar tot tremolant i sense color a la cara. Va dir que, a uns trenta metres, estava tot ple de cadàvers. Espantats per la macabra descoberta, vàrem plegar i, com vaig poder, vaig redactar un afegit a l’informe, que vaig lliurar a Pich Aguilera. Després de llegir-lo, em va demanar que suspengués la investigació immediatament i va ordenar a un paleta que construís una volta per tapar el pou. Així se’n va anar en orris la idea de proporcionar aigua del pou a Reus», va escriure Batlle.

Espai de repressió

Durant els primers mesos de la postguerra, l’Escola de Treball i les naus adjacents van ser utilitzades com a espai de reclusió provisional per a alts càrrecs de la República, segons documenta l’historiador Jordi Carrillo. Aquest ús com a presó temporal es va mantenir fins que, a partir de l’octubre de 1939, la caserna de cavalleria situada a l’actual plaça de la Llibertat va esdevenir el principal camp de concentració de la ciutat.

Precisament, un oncle d’Antoni Batlle havia estat empresonat temporalment a l’Escola de Treball arran d’unes manifestacions contra el racionament de farina. Segons el seu relat, alguns oficials republicans reclosos li van explicar que els presoners patien tortures greus. Un cop morts a conseqüència dels maltractaments, un capellà militar els administrava l’absolució, i els cossos eren llençats al pou, que tenia aproximadament dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres. La resta de reclusos eren obligats a cobrir les restes amb calç viva, que ells mateixos descarregaven de camions.

«És incoherent que no estigui senyalitzat cap camp de concentració a Reus. Cada cop patim més desmemòria i necessitem dignificar aquests espais

L’historiador i arqueòleg reusenc Joan Olivella, juntament amb el seu homòleg Cristian Muñoz, van col·locar una placa informativa el passat 15 de gener, coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Reus. «És incoherent que no estigui senyalitzat cap camp de concentració a Reus. Cada cop patim més desmemòria i, per això, necessitem fer pedagogia i dignificar aquests espais», assenyala Olivella.

Per la seva banda, fonts municipals apunten que, en cas que prosperi la proposta de destinar el solar de Pich i Aguilera a habitatge social, es preveuran les mesures cautelars «oportunes». Amb tot, admeten que, de moment, encara no han rebut el retorn de la Generalitat sobre les actuacions previstes.