La Fira de l'Avellana de Riudoms dels sentits i del ‘fer poble’: passar del gust a les abraçades

En un moment en què la pagesia viu la seva etapa més dèbil, en què el comerç local —diuen— està sent substituït pel món en línia i en què el producte de proximitat sembla esvair-se a l’ombra d’aliments vinguts de quilòmetres de distància... arriba la Fira de l’Avellana de Riudoms i ho capgira tot completament.

Una Fira de l’Avellana que ja acumula més de 40 anys d’història. I si parlem de la de Sant Llorenç —amb la qual comparteix esdeveniment—, la xifra s’enfila fins a 424 edicions. La seva trajectòria ja hauria de ser suficient per considerar-la una veu autoritzada en tot allò que fa referència al producte de proximitat i, tal com indica el seu nom, a l’avellana i la fruita seca.

El lema de la Fira d’enguany proposa estimular els cinc sentits, amb la voluntat de portar el visitant a viure l’esdeveniment d’una manera especial. Però també busca començar a entrenar la ciutadania: l’any vinent, 2026, serà l’Any Gaudí, i els cinc sentits són també els que desperten les obres de l’arquitecte.

A més de l’avellana, passejant per la Fira es poden trobar altres productes de la terra: embotits, hortalisses, formatges... Tot en parades muntades pels mateixos artesans que els elaboren. Uns productes que no només entren pels ulls, sinó també per l’olfacte i —si un cedeix a la temptació— pel gust. Aquí ja tenim tres sentits activats.

Per fer treballar els altres (vista, oïda i tacte), podem desplaçar-nos fins a la Gastrofira. Tot i que allà, en realitat, hi posarem tots els sentits en marxa alhora: tastos, showcookings i, els grans protagonistes, les parades dels restauradors del territori, que ofereixen degustacions i tapes per a tothom qui vulgui menjar. Sense oblidar la ja consolidada Fira de Nit, que omple el recinte de música. Alguns diran que és cosa de la calor, i que quan cau el sol ve més de gust sortir a passejar. Però mentiria qui no admetés que unes bones ballaruques a la fresca d’un cap de setmana d’agost sempre venen de gust, i més amb producte de qualitat i de proximitat a l’abast.

Passejant per la Fira també hi trobo la secció d’automoció, jardineria... Sí, la Fira ha evolucionat. Però em fixo en un detall encara més important (per a mi): quines relacions humanes s’hi generen? Igual que evoluciona la Fira, ha d’evolucionar la manera de pensar. Preservar l’agricultura i el producte local és essencial, però també ho és mantenir el sentiment de pertinença a les tradicions i als vincles entre veïns. L’evolució de la Fira passa per voler preservar aquest punt de trobada: paradistes i visitants, retrobaments entre persones.

Una conversa que vaig escoltar ho exemplifica a la perfecció: «Fa tot just un any que no ens veiem. Anem de Fira en Fira». Això sí que fa poble. I sense poble, no hi ha producte local. Això sí que fa Fira.