Les ‘formiguetes’ de la verema comencen a treballar

En què pensen quan arriba l’època de la verema? Molta gent s’imagina l’esforç. Aquesta imatge que s’ha romantitzat amb el pas del temps: peus trepitjant raïm. D’altres dibuixen en el seu pensament els mosaics que ens regalen les vinyes. En el cas del Priorat, és de postal. Però jo, si els explico què imagino quan parlo de verema, els diré que penso en formiguetes.

Endinsar-se al Priorat durant el mes de setembre és senyal de veure gent veremant. Fa pocs dies, de camí a Poboleda, vaig creuar unes quantes vinyes. De lluny, entre totes les rengleres, es podien veure unes formiguetes. Treballadors del camp que, ajupits, buscaven el raïm per collir-lo. En aquesta postal que comentava i amb uns marges gairebé en vertical, amb el Montsant de fons.

Aquestes formiguetes tot just comencen a sortir ara. La verema al Priorat comença al setembre, encara que alguns viticultors ja han començat a collir varietats blanques. És el cas del Pau Peyri. Amb gairebé 40 anys s’ha aventurat a fer el seu propi celler: Família Peyri. La seva finca està a Porrera, de camí a Torroja, en territori de DOQ Priorat.

El visitem just un dia abans que comenci la verema. El Pau m’explica que té varietats blanques i negres, i que comencen a collir el primer tipus. «Si plou aquests dies, què?», li preguntem. «Uf! Seria el millor», diu el jove viticultor. El clima aquests últims dies abans de collir serà essencial per marcar la producció. Una mica de pluja no hi aniria malament.

Comencem a enfilar-nos per una de les seves finques. Com deia, gairebé verticals. Amb el cotxe fa impressió. Primer ens ensenya les rengleres amb vinya que es convertirà en vi negre, de varietat carinyena. Els ceps no s’acaben de veure del tot bé. «És un arbre que arrossega els efectes d’un any dolent», explica el Pau. Els últims dos anys han estat «un desastre» per la sequera i l’impacte que ha tingut. Ara bé, les pluges d’aquests últims mesos «han estat molt bones» i han ajudat a salvar la collita d’enguany. «Si el normal és sobre 10, els dos últims anys la collita ha estat un 2 i un 4. La d’aquest 2025 arribarà al 8», exemplifica el Pau. També posa com a exemple el nombre d’ampolles que preveu fer en aquesta campanya: entre totes les varietats, estima arribar entre les 6.000 i 9.000 ampolles. De tota aquesta producció, les ampolles són pel seu propi celler que es distribueixen entre diverses zones de Catalunya i també arriben a Madrid ciutat. Ara bé, també és enòleg i ven un bocí del seu raïm a altres cases més grans que venen sota el nom de la comarca.

Aquest fenomen també l’explica el president de la DOQPriorat, Salustià Álvarez, que assegura que estan optimistes. «Si comparem amb els tres últims anys de sequera, serà una campanya en què la planta tindrà una recuperació i som optimistes sobre la quantitat que esperem collir. Ara bé, encara no és òptim». Tot i això, no es mullen, i es mantenen prudents a l’hora de dir quina quantitat de vi faran. Com bé diu el Pau, depèn molt de la meteorologia d’aquests últims dies abans de collir.

El president assegura que és evident que el canvi climàtic ha fet estralls i que s’han de revisar depèn de quines varietats perquè ja no són les adequades per la climatologia de la zona. «És en el que estem treballant des de la DOQ».

Els ànims

«Com estan els ànims?», pregunto al president, perquè «és complicat mantenir a tothom dempeus després d’anys complicats».

Álvarez s’ho pensa poc: «La DOQ Priorat viu bàsicament de tenir una activitat agrícola i que puguin sostenir la seva pròpia economia. Venint de patir per la sequera, veure com les economies han estat reduïdes de manera important i els ànims ara se centren a veure si toca una collita millor».

Encara que l’optimisme sigui essencial, el president toca de peus a terra: «No recordo moments complicats i difícils, i que a més s’ajuntin tantes coses negatives a la vegada». Explica que a la sequera i la baixa producció de raïm s’hi suma que hi ha molt volum de vi ja produït i en stock per vendre. També s’hi afegeix les amenaces pels aranzels i la inestabilitat sociopolítica i econòmica a nivell internacional i l’encariment (cada vegada més) del nivell de vida i que fa que la gent prioritzi el consum d’altres productes. Tot i la situació, el Priorat s’ha pogut posicionar com una marca «sensacional» gràcies al gastroturisme que cada vegada més visita la comarca.

Cellers grans i petits

La majoria de les persones que formen la DOQPriorat són productors petits. «Dels 117 que sumen en total, la majoria són cellers petits, familiars. Ara bé, n’hi ha algun gran que també ens fa molt bé, ens ajuden molt», explica el Pau Peyri. Ell assegura que està d’acord en el fet que aquests dos tipus d’empreses que hi ha a la comarca convisquin, perquè unes aporten el que les altres no i viceversa. «Jo no tinc infraestructura per anar a promocionar-me internacionalment. Les grans empreses sí que poden i ens ajuden a portar el nom del Priorat més enllà», explica el jove viticultor.

Això, Álvarez ho lliga també amb el públic que visita el territori i permet que el món vitivinícola s’estigui mantenint. «El Priorat és un territori dur i al mateix temps extremadament fràgil. Així, la manera de sobreviure és a través de la participació de molta gent i molt diversa. Cal partir de la base, dels productors, també de la gent que permet que hi hagi una dinàmica al voltant del món del vi i aquella gent que consumeix a través de la gastronomia i el turisme». Tots aquests punts, defensa el president, són els que mantenen el Priorat.

«No li podem tenir por al turisme, els que ens visiten aquí ho fan de manera ordenada. Aquí mai hi haurà un aeroport ni tampoc aterrarà un vol charter. Hem de potenciar la gastronomia de qualitat i cuidar el producte», remarca. De fet, defensa que els cellers transformin en «una part important» del negoci el fet d’atendre els visitants i que aquests puguin fer un consum directe al mateix celler. «Això és el que dona vida al territori en general».

Créixer?

El Pau ens porta de la varietat de carinyena a la blanca. Aquest segon raïm és el que collirà primer, ja que per fermentació és molt més primerenc que el de varietats negres. «Treballo jo sol normalment. Som molts que cuidem les nostres terres nosaltres mateixos». De fet, ens confessa que tots s’han enganxat a escoltar podcasts. Li pregunto si l’endemà també estarà sol, començant la verema. «No! Som un grup de gent i ens repartim entre les finques. És l’essència del Priorat, que ens ajudem entre tots».

Aquesta «xarxa» també ajuda, d’alguna manera o altra, que els viticultors puguin créixer a poc a poc. Des de la DO, de fet, asseguren que cada vegada més creixen en hectàrees. «Ho ha frenat una mica la sequera. Si no, el Priorat creixeria encara més ràpid. Ara hi ha molta gent que es repensa abans de fer una inversió, perquè encara no saben si se’ls veurà retornat per la falta d’aigua», diu Álvarez. Però tot i això, no han parat de créixer. «Ara mateix, al Priorat només el 10% de les hectàrees no estan produint per la falta d’aigua», fet que demostra que l’afectació preocupa, però que el negoci continua.

«Però el que més ens il·lusiona és el petit productor, sobretot gent jove, que està volent tirar endavant negocis familiars que fa dècades que funcionen». El president ho té clar: persones com el Pau són el futur del Priorat.

Amb el Pau, arribem a les rengleres de ceps amb raïm blanc. De fet, hi ha algun cubell que ja està mig ple. Per acabar de fer les fotografies, li demanem que n’acabi d’omplir algun. Amb les tenaces, amb cura, se n’encarrega de treure les panses que s’han assecat de cada brot. «Les trec perquè no es vegi gaire lleig, però si en surt alguna no passa res. És la realitat: estan seques perquè l’arbre no està al 100%». Igual que aquestes panses hi ha fulles que destaquen i branques que no acaben de fer bona cara. La collita serà normal, però els estralls encara es veuen a simple vista.