El preu de la garrofa es desploma: el sector pacta els preus de la fruita seca d'enguany

Començar el mes de setembre a la Llotja de Reus significa establir preus per a la fruita seca per al curs: mentre el preu de l’avellana i l’ametlla ha millorat lleugerament, la garrofa continua a la baixa. Una tendència que preocupa al sector, ja que la inversió en aquesta plantació ha augmentat en els últims mesos i preocupa que el retorn no sigui equitatiu.

Les taules de preus de l’avellana, l’ametlla i la garrofa marquen l’inici de la campanya i serveixen com un punt de trobada entre agents implicats del sector (productors i operadors) per tal d’establir punts d’acord: el principal, posar-se d’acord en un preu mínim de referència per als productes. Per fer-ho, fan un repàs de com ha anat l’any i quines són les previsions per a la campanya que tot just comença.

Preocupació sobre la garrofa

Encara que ha estat l’última taula en celebrar-se, la màxima preocupació se centra en la garrofa. A hores d’ara, és la plantació del Baix Camp que més es manté: l’arbre és el més resilient a la sequera i, per tant, la producció es manté. A banda, en els darrers anys ha tingut un molt bon preu de mercat, havia arribat als 2 euros el quilogram net. Ara bé, la tendència és a la baixa, arribant a un punt preocupant.

La màxima preocupació dels agents presents en aquesta taula és la de la competència del garrofí del Marroc que, en ser de fora de la UE, no ha de passar controls ni els pagesos que el produeixen han de complir amb tots els requisits que sí són d’obligat compliment a Europa.

L'oferta de la garrofa és molt elevada i el preu s'ha reduït molt

D’altra banda, el consum de garrofí en els darrers anys ha baixat entre un 50% i un 60% i s’ha vist substituït per altres productes. A això cal afegir-hi que, a l’Estat espanyol, hi entren unes 5.000 tones anuals procedents del Marroc, una xifra que suposa un 50% de la producció espanyola i que té com a conseqüència que l’oferta sigui més elevada i, per tant, el preu es vegi molt reduït.

Amb tots aquests condicionants, el preu de la garrofa s’ha desplomat: de pagar-se a 2 euros l’any 2022, a només 30 cèntims el quilogram. És el preu més baix des de l’any 2017.

El canvi d’avellaner a garrofer

Pel sindicat Unió de Pagesos, aquesta situació és molt preocupant. A causa de la sequera, els avellaners (fins ara, la plantació majoritària del Camp de Tarragona) s’han vist molt afectats. El pensament que una sequera com la viscuda es pugui repetir ha fet que molts pagesos estiguin substituint els avellaners per garrofers, que són molt més resilients a la falta d’aigua i les altes temperatures.«Molts pagesos estan fent inversions importants per començar a conrear garrofa. Si el preu és aquest, tenim un problema», explica el portaveu de la fruita seca d’Unió de Pagesos, Sergi Martín. Per ells, és molt mala notícia que el kg de garrofa s’hagi establert a 30 cèntims, catalogant-lo com «un desastre, no podran ni cobrir costos».

Molts pagesos han canviat l'avellana per garrofer, un fet que preocupa al sector

L’ametlla i l’avellana

Els preus de l’avellana i l’ametlla han estat més agraïts de cara al sector i el mateix sindicat els valora com a acceptables. Per exemple, l’avellana negreta se situa en 3,10 euros la lliura, un preu que no es veia des de l’any 2019.

De fet, aquesta xifra en un primer moment els trencadors no la volia acceptar: van reclamar a la representant del Departament d’Agricultura present a la taula que els assegurés que les ajudes per la falta de producció arribarien més d’hora que tard, ja que encara no les han cobrat.

L'avellana i l'ametlla han millorat el preu, però la producció no ha estat bona

Pel que fa a l’ametlla, el preu també ha millorat. L’ametlla comuna s’ha col·locat en 4,55 euros el quilogram, un preu que ens hem de remuntar al 2020 per tornar a veure en els registres. Per als pagesos, aquesta campanya també ha estat bona, però només en les varietats de regadiu. Els ametllers de secà no han produït gens. Tot i això, des del sindicat es mostren satisfets perquè amb la producció que sí que s’ha pogut fer poden cobrir la dels arbres que no han tingut aigua.