120.000 viatges i gairebé 4.000 usuaris el 2025: així creix la Ganxeta de Reus

No se’n veuen a tothora ni a tot arreu, però a poc a poc va fent forat en els hàbits de mobilitat dels reusencs i reusenques. A pas de formigueta, la bicicleta compartida de Reus, la Ganxeta, acumula un total de 122.000 viatges i 3.929 usuaris actius des que es va posar en marxa el gener del 2024 —en tenia 83.000 i 3.250 en el primer aniversari. Amb una durada mitjana de 7,1 minuts per trajecte, és un servei pioner a tota la demarcació de Tarragona que aspira a ser una alternativa per moure’s per una ciutat compacta i sense grans desnivells, ni pujades ni baixades pronunciades.

Les autoritats i els experts consultats pel Diari coincideixen a admetre que un canvi d’hàbits com el que proposa la Ganxeta no és ni fàcil ni ràpid ni immediat, però afirmen que el servei fa visible una altra manera de concebre la mobilitat en zones urbanes. Ara bé, perquè sigui possible, la ciutadania ha de veure la bicicleta compartida com una experiència útil i segura, i per això afirmen que és important augmentar la xarxa de carrils bici, que han d’estar interconnectats. El govern de Reus atribueix a la Ganxeta un paper estratègic en el marc d’una mobilitat «més verda i més sostenible». Segons el president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, «és un servei pràctic per moure’s per la ciutat de manera sostenible» i, segons el seu punt de vista, «les dades demostren que la ciutadania s’està fent seva la Ganxeta gràcies a la facilitat d’ús del servei, a la política de preus i promocions». Si bé és cert que és difícil afirmar si les dades de què es disposa són un èxit, tenint en compte que no hi ha dades a comparar, l’investigador del Departament de Geografia de la URV, Xavier Delclòs, especialitzat en mobilitat urbana, apunta que el creixement del servei en usuaris i viatges és «positiu», ja que «posa la bicicleta institucionalitzada a l’espai públic i la ciutadania la percep com una opció real, més enllà dels col·lectius que abans ja la feien servir, com persones sense alternatives, activistes o grups concrets».

Perfil: home de 20 a 29 anys

Segons les dades de què disposa Reus Mobilitat, el 57% dels usuaris tenen entre 20 i 40 anys, mentre que els homes són els usuaris majoritaris del servei: el 33% dels que l’empren són homes adults i el 30% són homes joves —63% en total. Les dones adultes i joves ocupen una porció que no arriba al 35%.

Per a Declòs, el repte de la Ganxeta és interpel·lar perfils més diversos d’usuaris, sobretot la gent gran. «És un repte cultural: molts no han utilitzat la bicicleta des de petits i es troben insegurs, ja que han viscut en un espai públic dominat pel cotxe», explica l’investigador, que apunta que «aquests canvis culturals són lents!, ja que, segons recorda, el pas cap al domini del cotxe va durar entre 20 i 30 anys al segle XX i revertir-ho requerirà temps».

Sobre això, el regidor Marcos afirma que «cal posar el focus» en la franja dels 40 als 60 anys, un sector reticent a usar-la, i assegura que, tenint en compte que «els joves ja hi responen molt», el govern fa promoció del servei a tota mena d’esdeveniments, com ExproReus o el Parc de Nadal, repartint-hi vals de descompte.

Pel que fa als joves, en el marc de la Setmana de Mobilitat Sostenible, Reus Mobilitat farà gratuït el sistema entre el 16 i el 22 de setembre. El codi MOBILITAT2025 permetrà obtenir tiquets de 24 hores amb usos il·limitats de fins a 30 minuts durant aquest període. A més, es farà una acció de promoció a l’Institut Domènech i Montaner els dies 17 i 18 de setembre, a les 9:00 h.

Desplegament gradual

El mapa d’estacions anirà creixent gradualment durant el 2026 i, en funció de diferents paquets d’ajuda per promoure models de bicicleta pública, «es farà un nou desplegament que s’allargarà també al 2027» amb la idea de «créixer cap a barris on encara no hi ha la Ganxeta i cap a les afores».

Actualment, la Ganxeta disposa de 23 estacions repartides per tota la ciutat, concentrades majoritàriament a la primera corona. Les darreres habilitades són les que s’ubiquen al carrer del Roser i el Carrilet i, a finals de mes, es posarà en funcionament la situada al polígon AgroReus, al carrer Recasens i Mercader, per donar servei al barri Pelai i Sol i Vista. Els càlculs de Reus Mobilitat preveuen desplegar-se a l’avinguda de Riudoms (carrer de Mont-roig del Camp), raval de Martí Folguera, raval de Robuster (Peixateries Velles), Horts de Miró (carrer de l’Escultor Modest Gené), Mas Pellicer, Immaculada (plaça de Celdoni Vilà i Torroja) i Castellvell (carrer de la Mineta).

A més, la idea és posar un peu a les urbanitzacions Mas Carpa i Blancafort —zones que ja tenen un carril bici segregat i segur—, al marge d’instal·lar una parada de 70 ancoratges al nou baixador de Bellissens quan entri en funcionament.

Més carrils bicis

L’èxit de la Ganxeta també està lligat al desenvolupament d’una xarxa segura de carrils bici, a fi i efecte de millorar l’experiència de l’usuari. Actualment, Reus compta amb més de 20 quilòmetres per on circular, tot i que els experts afirmen que el recorregut ciclable ha de créixer paulatinament per evitar trams aïllats. «Hi ha una planificació i s’estan construint nous carrils, però encara falta connexió per evitar trams aïllats. El més interessant és connectar la xarxa existent abans que fer grans extensions cap a fora del centre», afirma Delclòs, que recorda que la mobilitat sostenible no pot dependre exclusivament de la bicicleta compartida, «ha d’anar acompanyada de transport públic i de polítiques coherents».

En aquest sentit, Marcos defensa que a Reus hi ha «una infraestructura preparada per moure’s amb bicicleta», avança que es continuaran desplegant nous trams com l’eix cívic del carrer Astorga i analitzant altres punts de la ciutat.

Al marge d’això, la Ganxeta està topant amb la irrupció i consolidació del patinet elèctric com a alternativa econòmica i sostenible al cotxe i amb el sempre difícil repte de canviar els hàbits de la ciutadania. En total, 120.000 viatges en bici són 120.000 desplaçaments que probablement s’haguessin fet amb vehicle privat. «Molta gent no s’ha plantejat moure’s d’una altra manera que no sigui el cotxe», explica Marcos, mentre Declòs avisa que el canvi d’hàbits és un «procés gradual» i que, tot i no tenir resultats immediats, «formen part de la ciutat del futur». A l’horitzó, segons diuen, la Zona de Baixes Emissions pot contribuir-hi a l’ús.