Any Gaudí 2026
Riudoms treu pit de ser part de les arrels d'Antoni Gaudí
Deixant de banda les conegudes batalles per saber on va néixer l'arquitecte, la vila ha estat el primer escenar de la inauguració de l'Any Gaudí

Riudoms ha estat l'escenari de la primera part de la inauguració de l'Any Gaudí.
‘Tonet’ era la manera afectuosa amb què anomenaven Antoni Gaudí quan era petit. Un diminutiu amb caràcter propi i que, d’alguna manera, sempre el vinculava als seus orígens: Riudoms. Així ho van demostrar en la inauguració de l’any que precisament vol recuperar la figura de l’arquitecte català més universal, però que sempre va saber plasmar en les seves obres allò del que s’impregnava quan era infant: el paisatge i el seu entorn.
La inauguració va pretendre deixar de banda les polèmiques que s’han alimentat fins al moment —com el lloc de naixement de l’arquitecte, qüestió que, avui dia, ningú no ha pogut certificar—, però sí posar en valor allò que a Riudoms tenen assegurat: que aquest ‘Tonet’ va passejar i s’impregnar de l’essència del poble i dels seus voltants per acabar donant forma a una ment brillant. Les seves arrels.
Salvador Illa va estar present, com també ho va estar la resta del dia en altres actes relacionats amb Gaudí. Però al poble del Baix Camp se li va agrair especialment la presència. L’acompanyava la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
La primera part de la inauguració de l’Any Gaudí va començar a la plaça de l’Arbre, un espai creat en honor a Antoni per un grup d’arquitectes japonesos, seguidors del seu moviment.
Allà es va presentar el que públic i autoritats viurien al llarg del matí: danses i circ “a l’estil Gaudí”. Uns ballarins van dansar al ritme d’una música composta especialment per a l’ocasió. Si m’haguessin preguntat quina seria la banda sonora d’una pel·lícula dedicada a Gaudí, hauria dit que seria exactament aquella. Composicions magnífiques que acompanyaven uns passos de dansa que també recordaven la innovació i el caràcter trencador que va tenir Gaudí en la seva època.
Als ballarins i artistes els acompanyaven alumnes de Riudoms, que representaven elements de l’univers gaudinià, com les xemeneies de la Casa Milà (La Pedrera) o el drac del Park Güell.
Les arrels de l’arquitecte
Gaudí venia d’una família de calderers. Ell sempre deia que gràcies als aprenentatges que va tenir a casa va poder desenvolupar una visió diferent de l’espai: d’una làmina de metall plana eren capaços de transformar-la en una caldera amb volum.
«Fill de calderer. Net de calderer. Besnet de calderer. Els orígens són aquí i són innegables», reivindicava l’alcalde de Riudoms, Ricard Gili. Una caldera que també va tenir el seu moment de protagonisme i va acompanyar els presents durant el recorregut pels carrers del poble.
Aquest discurs es va repetir al llarg de la jornada: potser ningú no pot demostrar amb certesa on va néixer l’arquitecte, però sí que és segur que va córrer per la Carrer Major, va estar a la riereta de Maspujols i es va impregnar de tota la natura i els paisatges de la zona. Tot i això, també hi va haver temps per reivindicar una frase il·lustre que Gaudí va deixar per a la posteritat:
«Jo, pel meu poble, tot», va entonar en una ocasió, fent referència a Riudoms.
Després de recórrer els carrers que Gaudí va trepitjar, l’espectacle itinerant —encara amb música gaudinià— va concloure a la plaça del poble. Allà, circ i dansa es van tornar a unir per representar la vida de l’arquitecte: la seva genialitat enfrontant-se als intel·lectuals que mai no el van comprendre.
Ara sí que l’entenem i el celebrem. Gaudí, comença el teu any.