Sobre els contraris al Parc Natural de les Muntanyes de Prades: "Acabaran convençuts que és positiu"

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena encara la seva recta final: des del Departament esperen tenir-lo enllestit a mitjans del pròxim any, 2026. Un pas important pel territori, malgrat l’oposició per part d’alguns municipis. Tot i això, el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat en conversa amb el Diari que confia que acabaran «convençuts» del que es planteja.

El secretari remarca el seu convenciment en el projecte i el model pel qual volen apostar. «El Parc Natural en un lloc com les Muntanyes de Prades es reclama des dels anys 30 del segle passat, eren els espais amb paisatges bonics i on la gent anava a fer salut i que, per tant, volien preservar. Es mereixen aquesta distinció per tot l’interès que generen», explica Sargatal. Ell mateix es reafirma en el convenciment que es tracta també d’una manera d’impulsar econòmicament el territori.

Els pobles que no ho veuen clar acabaran convençuts que és una eina positiva

Tot i això, hi ha pobles que a hores d’ara no volen estar inclosos en el projecte. És el cas de Cornudella de Montsant, que va aprovar per ple aquest passat estiu no formar part del futur Parc Natural i va demanar-ho formalment a la Generalitat. Cal tenir en compte que aquesta localitat és la segona amb el terme municipal més gran de les que integren el parc. Sargatal ha afirmat que es va reunir amb l’alcaldessa del poble i que durant la conversa van «arribar a la conclusió que hi ha poquíssimes coses» que puguin frenar la independència municipal. «Ara no ho veuen clar, però n’acabaran formant part perquè acabaran convençuts que el Parc és una eina positiva», ha pronosticat. De tota manera, ha destacat que una part del terme municipal té la catalogació de Xarxa Natura 2000 i que, per tant, aquesta àrea quedarà englobada al nou ens.

El que Sargatal té clar és que són «24 els pobles implicats i la majoria estan d’acord amb el que s’està fent. No podíem aturar-ho tot només perquè hi ha alguns aspectes que no agraden a un o dos municipis».

No hi ha cap exemple de zona on, un cop fet Parc Natural, s’hagi ressentit l’economia

A banda de pobles, també hi ha entitats detractores d’aquest tipus de protecció: entre elles, agrupacions pageses i també econòmiques. Reivindiquen el temor que els compliqui l’activitat de qualsevol tipus davant les limitacions d’un Parc Natural. Sargatal ha estat clar: «No conec cap zona on, després de fer-s’hi un Parc Natural, es ressenteixi l’economia». De fet, un dels seus compromisos és assegurar-se que siguin un motor socioeconòmic: «Els Parcs Naturals són atractius i podrem permetre que hi hagi turisme tot l’any, sense arribar a ser de masses, i ajudar que l’hostaleria, restaurants, hotels... funcionin. A banda, volem potenciar molt més el producte local. El Parc Natural ha de ser un aparador».

Enllestit a mitjans de 2026

Pel que fa a la tramitació, Sargatal explica que s’han celebrat tots els processos de participació que pertoquen i s’estan acabant de tancar certs aspectes tècnics amb els ajuntaments implicats. És per això que compten acabar el primer semestre de 2026.

El que encara els queda pendent d’establir és el paper que jugaran els ajuntaments i també els propietaris privats dins el Parc. «Ho estem solucionant en tots els Parcs, no només a Prades: volem que tant la propietat privada com els consistoris tinguin un paper rellevant en la governança», diu el secretari, de manera que se sentin més còmodes dins l’estament.